Resultats de la cerca

Fou un dels assistents a l’acte de fundació del Futbol Club Barcelona, el 29 de novembre de 1899 Uns quants dies després, participà en el debut de l’equip contra membres de la colònia anglesa a l’antic velòdrom de la Bonanova Fins el 1903 jugà 31 partits, en què alternà com a davanter i migcampista Fou també el primer tresorer de l’entitat i el seu segon president, entre el 24 d’abril de 1901 i el 5 de setembre de 1902 Un any després tornà a formar part de la junta directiva d’Arthur Witty, com a vocal i, posteriorment, vicepresident Durant el seu mandat l’equip guanyà la Copa Macaya, el seu…

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou…

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…

Es formà i jugà al FC Barcelona i destacà en la posició de davanter Amb la selecció catalana, participà en el partit inaugural de l’Estadi Olímpic el 20 de maig de 1929 contra Itàlia 9-0 També jugà partits contra les seleccions d’Anglaterra i el Llenguadoc-Rosselló i fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola

Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al…

La capital és Mitilene Separada de Turquia per l’estret de Mitilene, té un relleu pronunciat i costes accidentades Les valls de l’interior, de sòl fèrtil, són aprofitades per a l’agricultura fruiters, horta, vinya, olives, tabac i ametllers La població habita, dispersa o agrupada, en petits pobles de pescadors A l’antiguitat fou colonitzada per estirps eòliques, i aviat es distingí pel seu esperit aristocràtic i oligàrquic Pàtria de Terpandre, d’Alceu i de Safo, tingué cinc ciutats importants, presidides per Mitilene Colonitzà les riberes de l’Àsia Menor i s’uní a la lliga…

La capital és París És limitada al NW per Normandia, al NE per la Picardia, a l’E i el SE per la Xampanya, al SW per l’Orleanès i a l’W pel Maine Constituïda per dipòsits terciaris que reposen sobre terrenys cretacis, forma un altiplà que, enquadrat pel riu Aisne al nord, el Marne a l’est, el Sena al sud i l’Oise a l’oest, decreix en altitud de sud a nord Ben regada, és una regió de rendiment agropecuari molt elevat cereals, bleda-rave sucrera, cria de bestiar a les petites valls predomina l’horta, i als vessants els arbres fruiters Fins a la guerra dels Cent Anys el seu…

El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida L’església parroquial la…

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…

Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire…