Resultats de la cerca
Es mostren 2127 resultats
Jorge de Montemor
Literatura
Escriptor portuguès en llengua castellana.
Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a Cancionero…
August Rafanell i Vall-llosera
Literatura
Historiador de la llengua.
Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la…
,
escriptura sumèria
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada al país de Sumer des dels volts de l’any 3100 fins al 100 aC.
Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…
Eugène Ionesco
Teatre
Dramaturg francès d’origen romanès.
Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes…
entrevista
Comunicació
Interrogatori a què un periodista o enquestador sotmet una persona per tal de saber les seves opinions, idees, propòsits, etc, prendre’n nota i després publicar-los.
És un mètode per a aconseguir informació necessari per a certs estudis sociològics En l’àmbit del periodisme, és considerada un gènere, que té conspicus conreadors en el periodisme català hi excelleixen Montserrat Roig i Baltasar Porcel
ideologia
Filosofia
En Destutt de Tracy i els seus seguidors, ciència filosòfica que havia d’estudiar les idees (o continguts de consciència), llur origen, les lleis i les relacions.
renegar
Deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat (a unes idees o institucions religioses, morals o civils), ja sia declarant-ho expressament ja sia manifestant-ho amb actes.
harmonia
Estructura d’una obra o un fragment musical considerada des del punt de vista dels acords i de les relacions entre ells per a formar idees musicals.
catolicisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts aquells moviments del catolicisme del s XIX que intentaven de conciliar l’Església catòlica amb les idees i les institucions del liberalisme.
Les posicions extremes com les de Lamennais a França, que volien convertir l’Església en la inspiradora dels moviments d’alliberament, àdhuc revolucionaris foren refusades pels papes Gregori XVI i Pius IX Hom acceptà, però, altres formes més mitigades, consistents a defensar posicions de l’Església dins l’estat liberal per exemple, la llibertat d’ensenyament
Tallers Nacionals
Història
Entitat de producció creada a París pel govern provisional revolucionari (febrer del 1848), que s’inspirà, bé que desvirtuant-les, en les idees socials de Louis Blanc.
Per tal de combatre la crisi social i econòmica, els obrers en desocupació forçosa foren collocats en obres públiques, però llur treball, mal organitzat, no fou rendible i llur nombre passà dels 10000 inicials a més de 100000, la qual cosa provocà un augment insostenible de les despeses La seva dissolució juny ocasionà violents aldarulls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina