Resultats de la cerca

Banys àrabs de Ciutat de Mallorca, segle XI JG Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ Descripció de la terra Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961 Insisteix en la importància de…

Al principi de gener, el president de Xipre, Dimitris Christofias, i el líder de la part turca de l’illa, Mehmet Ali Talat, van reprendre les negociacions, sota control de l’ONU, per intentar fer un acord de pau i una possible reunificació El 18 abril es van celebrar eleccions presidencials a la part turca de Xipre Dervis Eroglu, primer ministre i líder del Partit d’Unitat Nacional UBP que dóna suport a la divisió de l’illa, va ser elegit president amb el 50,3% dels vots Aquest resultat va frustrar les aspiracions del fins aleshores president, Mehmet Ali…

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en…

El freu més important i l’únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s’obre entre l’illa des Penjats i l’illa de s’Espalmador o la immediata des Porcs

Els principals territoris insulars són l’illa de Santa Helena , on se situa Jamestown, el principal nucli habitat i capital del territori, l’illa de l’ Ascensió i el grup d’illes de Tristan da Cunha

Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…

Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona Lloctinent i capità general de Mallorca 1576-78 i virrei i capità general de Sardenya 1578-84 i 1586-90 Al primer període de Sardenya convocà parlament general 1583 i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne…

Situada al SW de l’illa, és un important centre comercial i el seu port, Anping, exporta productes alimentaris Té indústries alimentàries, entre les quals sucreres i farineres, i producció de ciment Fou capital de l’illa fins el 1895

Constitueix la part més antiga i el centre de Nova York, amb prop d’1,5 milions d’habitants És un centre neuràlgic mundial de les finances, la política i la cultura El districte de Wall Street, amb la borsa de Nova York New York Stock Exchange, és des de l’inici del segle XX el nucli de les finances internacionals, i hi tenen la seu moltes de les principals multinacionals, bancs, etc La manca d’espai féu que des del començament del segle XX hom hi construís gratacels, com ara l’Empire State Building i els del complex World Trade Center Hi ha també la seu de les Nacions Unides i, en l’àmbit…

És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la…