Resultats de la cerca

Els astronautes russos Serguei Abdéiev i Viktor Afanasíev i el francès Jean-Pierre Haignére abandonen l’estació orbital Mir amb la nau Soiuz-29 Abans de deixar la Mir deshabitada, els astronautes posen en marxa el sistema automàtic que mantindrà l’estació en òrbita fins l’any 2000, en què es farà caure sobre la Terra Hores després d’abandonar la Mir, ja el dia 28, els tres astronautes aterren sense contratemps al Kazakhstan

El primer ministre francès, Lionel Jospin, i cinc ministres del seu Govern es reuneixen al palau de Matignon amb 28 dels principals líders corsos per a buscar una solució al problema dels atemptats terroristes, que s’han intensificat els darrers dies És la primera vegada que un grup tan important de líders corsos és rebut a Matignon Un dels assistents a la trobada és el cap de Corsica Nazione, Jean-Guy Talamoni

Els participants en el ralli Granada-Dakar arriben a les platges del Senegal després d’haver recorregut 9000 km en territoris d’Espanya, el Marroc, Mauritània, Mali, Burkina Faso i el Senegal Els guanyadors de la prova són els francesos Jean-Louis Schlesser Schlesser, en cotxes, i Richard Sainct BMW, en motos Els catalans millor classificats són Josep Maria Servià Schlesser, cinquè en la general de cotxes, i Jordi Arcarons KTM, quart en motos

Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla

Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos

Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa

A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397

La Union Monégasque del president sortint, Jean-François Robillon, va patir una severa derrota en les eleccions al Consell Nacional de Mònaco celebrades el 10 de febrer L’oposició, que s’agrupa en la llista Horizon Monaco, encapçalada per Laurent Nouvion, va guanyar amb més del 50% dels vots, mentre que Renaissance –una llista presentada per treballadors del grup empresarial SBM Casino de Montecarlo, entre d’altres– va sorprendre amb un escó

Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap…