Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Àustria 2012
Estat
Amb la rebaixa de la qualificació de la solvència del país feta pública els primers dies de gener, i una posterior rebaixa de la nota de tres dels seus principals bancs, les agències de qualificació no posaven en dubte la política econòmica del país, sinó més aviat l'exposició de la seva banca a la situació de l'est europeu i, concretament, al futur de Grècia, on la banca privada austríaca, com l'alemanya, havia obtingut importants beneficis abans de la crisi a compte del deute públic sobirà El 10 de febrer el Govern va anunciar un pla d'austeritat a cinc anys per estalviar 26000 milions d'…
vall de Santa Creu
Alta vall de la Bolzana, estesa en direcció SN, des de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet (del tuc Dormidor, 1.843 m, a la serra d’Escales, límit amb el Conflent) i les Corberes, que obliguen el riu a prendre la direcció WS.
Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
Avellino
Ciutat
Capital de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia.
Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820
Białystok
Ciutat
Ciutat de Polònia, capital del voivodat de Podlàquia, vora el riu Biała, a la regió històrica de Podlàquia.
Malgrat la destrucció soferta durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat ha recobrat la seva importància com a nucli industrial indústries tèxtils, foneries, maquinària És un nus de comunicacions ferrocarrils i carreteres i un centre d’ensenyament superior Acadèmia de Medicina, creada l’any 1950 Fundada el 1310, l’any 1795 arran del tercer repartiment de Polònia la ciutat —antiga capital de Podłàquia— fou atribuïda a Prússia, i, per la pau de Tilsit 1807, a Rússia Atribuïda a Polònia el 1918, passà al domini soviètic el 1939 i no retornà a Polònia fins a l’acabament de la Segona…
traspàs
Electrònica i informàtica
Procés pel qual, en una xarxa de comunicacions mòbils cel·lular, el control d’una trucada activa o una sessió de dades és transferit d’una estació base a una altra, a causa del moviment de l’usuari.
Gràcies al procés de traspàs, un usuari pot mantenir una comunicació de veu o dades sense interrupcions evidents, malgrat estar en moviment i canviant el seu punt d’accés a la xarxa Quan un usuari s’allunya de la seva estació base, la qualitat del senyal en recepció es degrada Llavors, tenint en compte el senyal que l’estació mòbil rep de les estacions base del seu voltant i la capacitat disponible d’aquestes, des de la xarxa cas de GSM o bé des de la mateixa estació mòbil cas de Wi-Fi es pren la decisió d’iniciar un traspàs
Empuriabrava

Vista d’un dels canals d’Empuriabrava
© C.I.C. - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Iniciada a les terres del Mas Moixó, s’estén des de la carretera de Figueres a Roses fins a la mar, al llarg de la platja dels Graells, i des de la Muga fins al rec dels Salins malgrat l’existència d’aquests topònims rebé el nom híbrid d’Empuriabrava Situada en una zona d’aiguamolls Aiguamolls de l’Empordà , que en aquest sector s’han destruït, els habitatges són de poca alçada i estan entrecreuats per canals que aprofiten les aigües residuals A més de diversos establiments turístics hi ha un petit aeròdrom d’ Empuriabrava i un port esportiu
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les…
Dordonya

Cabanes de pedra de Breuil (Saint-André-d'Allas, Dordonya)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important, després de Perigús
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina