Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
aïllament
Electrònica i informàtica
Incomunicació entre dos conductors o dues parts conductores, de manera que no hi pugui haver cap pas de corrent de l’un a l’altre.
Atès que l’aïllament perfecte no existeix, hom expressa les propietats d’un aïllament real mitjançant la resistència d’aïllament , mesurada en unes condicions especificades, entre dos conductors separats per un aïllant
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
peix destral

Peix destral
Museum of Comparative Zoology, Harvard University (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esternoptíquids, que no sol arribar als cinc centímetres de longitud total.
Té el cap i la part anterior del cos alts, molt comprimits lateralment i amb el caire inferior tan fi com el tall d’una fulla de destral, i la part posterior del cos és baixa i prima, comparable a un mànec de destral És proveït, a les parts laterals i inferiors anteriors del seu cos, de fileres de fotòfors La seva pell, extraordinàriament delicada, té una viva brillantor argentina als costats i a les zones inferiors i és blava a la resta Habita a les mars de la zona temperada i càlida, a bastant fondària, bé que, a causa de corrents verticals, hom el troba sovint en aigües superficials És…
antiretorn

Vàlvula antiretorn
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula que, interposada a un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.
L’element que assegura aquesta funció és l’obturador, peça mòbil que el corrent del fluid fa separar del seu assentament quan hi incideix en el sentit de pas lliure, i l’hi fa aplicar quan hi incideix en el sentit contrari Sovint, una molla fa tancar la vàlvula quan no hi passa cap corrent
elèctrode d’antimoni
Química
Elèctrode per a mesures de pH de no gaire precisió, constituït simplement per una barreta d’antimoni que, recoberta espontàniament d’òxid, funciona com un elèctrode d’òxid Sb/Sb2O3
.
El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també…
preàmbuls de la fe
Cristianisme
Condicions prèvies que la fe, com a oferiment de Déu a tot home, pressuposa en l’ésser humà per tal que l’acte de fe no li sigui quelcom d’extrínsec.
En contraposició amb la insistència protestant en el caràcter d’absoluta transcendència de la fe respecte a l’home caigut en el pecat, la teologia catòlica remarca, d’una banda, que la gràcia pressuposa la natura i, de l’altra, que la fe, com a do que és, l’home ha de poder fer-la pròpia de manera que arribi a totes les dimensions del seu ésser Expressió del domini de Déu sobre la creació natural en la qual estableix el pressupòsit per a una salvació que, tot i ultrapassar les possibilitats de l’ésser natural, pugui ésser oferta com a necessària per al mateix home natural, aquests preàmbuls…
animació
Cinematografia
Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.
En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…
protecció dels metalls
Química
Tecnologia
Recobriment d’una superfície metàl·lica amb una substància metàl·lica o no per tal de protegir-la de l’oxidació, de la corrosió, del desgast, etc.
La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina