Resultats de la cerca

Germana del pintor Ramon Pichot Estudià cant amb Joan Gay i Planella , amb qui es casà, i adoptà el nom artístic Maria Gay  Formà part del grup d’artistes modernistes barcelonins de la fi del segle cantà en els concerts de la Institució Catalana de Música i en els de la coral Catalunya Nova El 1902 abandonà Gay i marxà a Brusselles, on feu concerts al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe, i poc després interpretà el paper titular de Carmen de Bizet —la seva especialitat des d’aleshores— al Théatre de la Monnaie de la capital belga El 1906 actuà a l’Òpera Còmica de París…

De jove emigrà als EUA, i treballà en la casa de pellícules Paramount Promotor de la cultura i vida catalana a Nova York, fou dirigent del Centre Nacionalista Català de Nova York, corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya Nacionalista destacat, el 1945 fou un dels redactors, conjuntament amb Josep Carner i Ribalta i Josep Fontanals, de l’apellació a les Nacions Unides, on es va exposar el probema català i…

Caricaturista de traç senzill, s’especialitzà a dibuixar els rostres de les grans celebritats de Broadway i Hollywood, però també féu retrats i caricatures, que arribaren a ésser molt populars En conjunt aplegà fins a 7 000 retrats, que representen una galeria dels actors, les actrius, els directors i els polítics més famosos dels EUA des de la dècada del 1930 La majoria d’aquests dibuixos es publicaren en el diari “The New York Times” Diverses obres de Hirschfeld formen part dels fons del Museu d’Art Modern de Nova York MOMA, del Whitney o del Metropolitan El 2003, el Martin…

Vida Traslladat a Mèxic el 1902 com a representant comercial, acabà installant-se als EUA, on treballà a la Paramount Pictures Co de traductor al castellà de films nord-americans al costat de Joan Montllor i Pujals D’altra banda, creà el Comitè Cultural Català, fundà l’antic Centre Nacionalista Català i el Centre Català de Nova York Fou representant del Consell Nacional de Catalunya creat a Londres i corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica El 14 d’abril de 1945 redactà i presentà a Nova York, amb Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Fontanals…

Estudià clarinet amb Lorenzo Tío, però, poc després, adoptà el saxòfon tenor Començà la seva carrera amb diversos grups de Nova Orleans El 1924 anà a Chicago a treballar amb Joe King Oliver mentre tornava gradualment al clarinet, que es convertí en el seu instrument principal Del 1928 al 1942 formà part de l’orquestra de Duke Ellington Durant aquest període desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per un to càlid a tots els registres i una gran fluïdesa en el fraseig De seguida esdevingué una de les veus més importants de la música d’Ellington, i sobresortí com a solista…

Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The…

Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968  Mean Streets 1973  Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes  New-York, New-York 1977  The Last Waltz 1978  Raging Bull 1980  After Hours 1986, guardó de Canes al millor director  The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre…

En contra de l’opinió del seu pare, estudià cant a Milà amb M Vidal i debutà el 1908 amb la Micaela de Carmen Dos anys després cantà a París al costat d’Enrico Caruso i també interpretà Il matrimonio segreto a la Scala de Milà El 1911 Richard Strauss l’escollí per interpretar al mateix teatre l’Octavian d' El cavaller de la rosa Un any després debutà al Metropolitan de Nova York, on no pogué reaparèixer fins l’any 1921, a causa d’una afecció a les cordes vocals que la mantingué allunyada dels escenaris durant gairebé deu anys Es retirà el 1936, i a partir d’aleshores exercí…

Fou deixebla de FBoas i de RBenedict, amb la qual esdevingué un dels principals representants del corrent antropològic anomenat cultura i personalitat Féu nombrosos treballs de camp a Oceania, especialment a Samoa, Nova Guinea i Bali també estudià els indis dels EUA Professora a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el premi Kalinga pels seus treballs etnològics Del 1926 a la seva mort ocupà diversos càrrecs a l’American Museum of Natural History de Nova York Destacà també com a activista en matèries com ara el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el…

Emigrà a París amb la seva família durant la revolució soviètica i estudià cant a la capital francesa El 1930 debutà a Chicago amb Lorenzaccio E Moret i el 1933 protagonitzà Carmen a l’Òpera Còmica de París El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York amb el paper titular de Mignon , escenari on posteriorment actuà en diverses òperes de V Bellini i G Bizet, entre d’altres Especialitzada en els papers operístics de la lírica francesa, també cantà obres de compositors del segle XX com ara I Stravinsky -el 1951 fou Baba the Turk en l’estrena a Venècia de The Rake’s progress -…