Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
Ferran de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II i d’Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué…
Pero Martines
Literatura
Escriptor català, d’origen potser aragonès (Pero Martínez).
Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors…
,
Antonín Vranický
Música
Compositor i violinista moravià.
Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al…
Georg Forster
Música
Editor i compositor alemany.
Durant la seva joventut fou cantor en el cor de la cort del príncep elector Lluís V, a Heidelberg Home d’interessos variats, en aquesta mateixa ciutat cursà els estudis de llengües antigues a la universitat i, parallelament, seguí estudiant música El 1531 es desplaçà a Ingolstadt i inicià la carrera de medicina, estudis que prosseguí a Wittenberg entre el 1534 i el 1539 A partir del 1539 exercí de metge a Amberg i començà la seva tasca d’editor amb la publicació de Frische teutsche Liedlein , la seva obra més notable, que ha servit de referència per a conèixer la música vocal…
Jean-Baptiste Stuck
Música
Compositor i violoncel·lista italià d’origen alemany.
La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates…
Franz Christoph Neubauer
Música
Violinista i compositor bohemi.
Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com…
Xavier Crespo Clarà

Xavier Crespo Clarà
Arxiu FC Barcelona
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler de més de dos metres d’alçada, passà per les categories inferiors del FC Barcelona fins a debutar amb el primer equip el 1984 Les dues temporades següents participà en la consecució d’un Mundial de clubs i dues Recopes d’Europa Fou cedit al Joventut de Badalona, on jugà dues temporades i guanyà, en la primera, la Copa Príncep d’Astúries Retornà al FC Barcelona el 1988, on jugà fins al 1991 i guanyà dues Lligues ACB 1989, 1990 Passà posteriorment al CB León 1991-93, novament al FC Barcelona 1993-94, al València Basket Club 1994-95 i finalment de nou al Joventut de Badalona 1995-97, amb el…
palau de Nymphenburg

Aspecte exterior del palau de Nymphenburg
ho visto nina volare (CC BY-SA 2.0)
Palau
Antiga residència d’estiu dels prínceps electors i reis de Baviera, a Munic, construïda en diverses etapes des del 1664.
Començat per A Barelli 1664-75 fou ampliat en temps de Maximilià II Manuel 1679-1726 per J Effner amb diversos pavellons Pasodenburg 1716-19, Badenburg 1718-21 i Magdalenenklause 1725-28 Finalment s’hi afegí l’Amalienburg 1734-39, obra de F de Cuvilliés, peça mestra de l’art rococó El parc que envolta el palau, originàriament d’estil italià, fou transformat en estil francès per Carbonet i més tard en parc anglès per FL von Sckell, a començ del segle XIX La manufactura de porcellana del castell de Neudeck fou traslladada a l’ala nord del palau el 1761 A Nymphenburg fou signada, el 28 de …
Mecklenburg
Regió
Regió d’Alemanya, entre les costes de la mar Bàltica i Pomerània, al N, i el Brandenburg, al S.
Ocupa una part de la gran plana d’origen glacial de l’Alemanya septentrional, i presenta un paisatge de turons coberts de bosc que alternen amb nombrosos llacs Produeix, sobretot, patates, bleda-rave i civada El principal centre i la capital és Rostock Els primitius pobladors germànics foren desplaçats pels eslaus vendes cap al 660 dC, els quals foren sotmesos al s XII per Enric el Lleó, duc de Saxònia El 1170 el cap vende Pribislav fou nomenat príncep de l’imperi, i els seus descendents regnaren al Mecklenburg fins el 1918 Ocupat pels soviètics el 1945 i incorporat a la…
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina