Resultats de la cerca

Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale Uninettuno…

Format a Ferrara, Florència i Milà S'inicià en un estil romàntic i en 1888-89 illustrà els contes d’Edgar Allan Poe Influït pel divisionisme —sobre el qual publicà escrits teòrics— i el simbolisme, exposà una discutida Maternitat a la Triennale de Milà del 1891 i a l’exposició de la Rose-Croix de París del 1892 Illustrà I promessi sposi de Manzoni 1891-96 Se centrà en un simbolisme ampullós i allegòric o místic, influït potser per Walter Crane, que fou consagrat el 1907 en ésser-li encarregada l’organització de la Sala del Sogno Sala del Somni de la Biennal de Venècia Els futuristes l’…

Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i el caràcter…

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…

Fou un dels més dotats per al gènere documental al seu país, autor de creacions d’atmosfera poètica Els seus films es caracteritzen per llur objectivitat N’és el millor Fotográfia 1972, que ofereix una imatge fidedigna tant dels conflictes interiors i exteriors del creador com dels drames vitals dels fotografiats A destacar encara Hogy szaladnak a fák ‘Com corren els arbres’, 1966,  Arc ‘Cara’, 1970, Gyász ‘Dol’, 1972, Sámán ‘Xaman’, 1977, una versió de La senyoreta Júlia d’August Strindberg per a la televisió 1978, Embriók ‘Embrions’, 1986, que rebé la menció especial del Festival de Venècia…

Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica Naniwa hika ‘Elegia de Naniwa’, 1936, Gio no shimai ‘Les germanes de Gio’, 1936 Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pellícules molt interessants Saikaku ichidai onna ‘Vida d’una dona galant’, Ugetsu monogatari ‘Narracions de la lluna pàllida d’agost’ i Sansho dayu ‘L’intendent Sansho’,…

Estudià a l’Escola Nacional de Belles Arts de Nantes i obtingué el Diploma Nacional Superior d’Expressió Plàstica Utilitza unes grans dosis d’humor per a lligar el seu univers personal amb l’espai collectiu, i per a reflexionar sobre la complexitat del món contemporani Mostrà els seus vídeos en certàmens com la Biennal de Venècia 1993 i São Paulo 1998, i el Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou 2000 i la Fundació Cartier per l’art contemporani 2001 L’any 2002 exposà a CaixaForum un conjunt de 20 obres entre vídeos i hologrames, i participà en el Fòrum Universal de les Cultures…

Llicenciada en ciències socials i periodisme, l’any 1967 s’integrà en el grup Zaj  i des del 1975 publica articles culturals a diversos mitjans Les seves performances són una música de gestos en què el temps real és el que vehicula cada moviment, com a presència corporal que no improvisa L’any 1998 es presentà l’exposició Esther Ferrer De la acción al objeto y viceversa a Koldo Mitxelena de Sant Sebastià i al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla El seu treball fou seleccionat per al pavelló espanyol a la Biennal de Venècia del 1999 L’any 2008 rebé el Premio Nacional de Artes…

Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d' Apòstols del Greco…

Deixeble de FX Haberl a Ratisbona, el 1948 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc de Venècia, i quatre anys més tard, de la Capella Sixtina Considerat un dels compositors de música sacra més importants de l’època, alguns dels seus oratoris foren molt apreciats a les primeres dècades del segle XX, com ara La Passione di Cristo secondo San Marco 1897 o Il Giudizio Universale 1904 Deixà vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Molt influïda per la polifonia italiana del segle XVI i pel llenguatge romàntic, la música de Perosi es…