Resultats de la cerca

Filla d’un pastor protestant, estudià amb M Arne i feu la seva primera aparició pública a l’Aungier Street Theatre de Dublín el 1743 Posteriorment es traslladà a Londres, on debutà el 1745 al Drury Lane Theatre amb l’obra d’Arne The Temple of Dullness Al cap de dos anys ingressà en la companyia del King’s Theatre londinenc, on tingué ocasió d’interpretar les òperes de GF Händel, compositor que més tard sollicità la seva participació com a segona soprano en les temporades d’aquest teatre Dotada d’una veu més aviat propera a la tessitura de mezzosoprano, tot i ser presentada com a…

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca…

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa…

Estudià direcció d’orquestra al Conservatori Reial de Brusselles, i el 1968 guanyà el Concurs Internacional de direcció d’orquestra Nicolai Malko de Copenhaguen Aquell mateix any s’incorporà com a segon director de l’Orquestra de la Radiotelevisió de Luxemburg, càrrec que durant deu anys alternà amb la direcció d’orquestres arreu d’Europa La seva passió per la veu feu que, parallelament a la direcció orquestral, es dediqués a la direcció de cors Pedagog reconegut internacionalment, ha estat professor al Conservatori de Luxemburg i ha impartit classes magistrals a França, Alemanya…

Camarón de la Isla, pseudònim de José Monge Cruz, fou el cantant de flamenc que més va fer per renovar la tradició d’aquest estil La seva veu potent, esquinçada i plena de dramatisme representava a la perfecció la desesperació de les famílies gitanes del sud espanyol, d’on procedia L’any 1969 començà a fer discos amb Paco de Lucía, acollits pel públic amb molt d’èxit També cantà amb altres guitarristes, com Raimundo Amador i Tomatito, i obrí el flamenc a elements provinents del rock , el jazz i les músiques orientals, i fins i tot collaborà amb la Royal Philharmonic Orchestra L’…

Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a Free Jazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil classificació, fou una veu…

Fill d’un pastor metodista afroamericà, inicià estudis de dret a la Universitat Rutgers però els abandonà per dedicar-se al teatre Actuà en diverses obres teatrals fins que el 1925 debutà a Nova York amb un concert d’espirituals negres, que ell creia instruments ideals per a fer sentir la veu del poble afroamericà A partir del 1928 feu cèlebre la cançó Ol’Man River Actuà en diverses sales teatrals d’arreu dels Estats Units i hagué d’afrontar els problemes que li provocaren les actituds racistes de determinats sectors socials i del món de l’art Malgrat tot, intervingué en…

Debutà a Madrid el 1857 interpretant el paper de Jorge de la sarsuela Marina En aquest paper pogué desplegar totes les seves qualitats vocals i aconseguí un èxit rotund, de manera que, des de llavors, fou considerat el millor intèrpret de Marina arreu on la cantà, fins i tot en terres americanes A Madrid conegué el productor teatral i llibretista Luis de Olona, amb la companyia de sarsuela del qual actuà al Teatre Principal de Barcelona el 1861 En aquesta ciutat tingué una bona acollida i hi romangué fins el 1863, any de la mort d’Olona El 1864 retornà a Madrid contractat pel Teatro de la…

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en…

Estudià amb M Marchesi a Viena G Verdi, després d’escoltar-la, li donà suport perquè fes el paper de Gilda en el seu debut al Teatre La Fenice de Venècia, el 1876 L’any següent es casà amb l’empresari Carlo Gardini, i a partir de llavors desenvolupà la seva activitat professional principalment entre Anglaterra i els EUA, on rivalitzà amb A Patti El seu repertori inclogué bàsicament obres de Mozart, Rossini, Donizetti i Verdi Encara que des del 1885 la qualitat de la seva veu anà minvant, no es retirà dels escenaris fins el 1890, amb La sonnambula , al Covent Garden Els últims…