Resultats de la cerca

Jugador del Club de Bitlles Amposta, el 1998 es classificà en tercer lloc al Cam-pionat de Catalunya individual Ha estat delegat i president de la representació territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Pioner d’aquest esport, debutà amb el primer equip del Cerdanyola Hoquei Club a l’estiu del 1936 Conquerí un Campionat de Catalunya de segona divisió, un de primera divisió i dos Trofeus Pironti Es retirà el 1949

Creada el 2010, les seves integrants han estat molt actives en la promoció del joc del bòlit i de les bitlles Participen en jornades i intercanvis a Catalunya i amb altres regions europees que també practiquen aquest joc

Es proclamà campiona de Catalunya en dues ocasions 1968, 1969 Baté el rècord català a l’aire lliure amb una marca de 33,78 m 1969 Fou recordista estatal en la prova de relleus 4 × 200 m 1966

Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…

Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Colúmbia, de Nova York 1986, collaborà en diversos mitjans, entre els quals hi ha El 9 Nou del qual fou cofundadora, en 1977-83, El Noticiero Universal 1982-83, com a corresponsal de TVE a Catalunya 1983-84 i del diari Avui als Estats Units 1984-86, com a redactora internacional d’ El Periódico 1986-90, com a corresponsal de l’agència EFE a Moscou 1990-92 i a Brusselles 1992-96 i, des del 2010, al diari Ara Fou assesora de…

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220 L’…

Fou definit per la UNESCO  amb la finalitat de protegir la geodiversitat i divulgar el patrimoni geològic entre el públic general Impulsats des del 2001, 17 geoparcs europeus i 8 de la Xina el 2004 crearen la Xarxa Global de Geoparcs El novembre del 2015 els estats membres ratificaren la creació dels Geoparcs Globals de la UNESCO , que el 2018 comprenia 140 d’aquestes àrees en 38 estats Als Països Catalans en formen part el Geoparc de la Catalunya Central , aprovat el 2015, i el Geoparc Conca de Tremp – Montsec 2018 Amb una extensió d’uns 1200 km 2 , el Geoparc de la …

Tenen un far que senyalitza l’existència dels illots quan la mar els cobreix L'arxipèlag és visitat pels musclaires Prop d’aquestes illes tingué lloc el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285 Adjudicades en la delimitació municipal del 2007 al terme de Palamós, arran d’un recurs presentat pel municipi de Palafrugell, l’any 2009 la Generalitat de Catalunya acordà dividir l’arxipèlag entre els dos municipis, divisió ratificada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya…

Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal…