Resultats de la cerca

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença,…

Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i…

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del…

Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions sobre l’…

Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…

Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la història amorosa,…

Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà en el terme de Tarragona al marge dret…