Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Borredà

Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…
Castellar de n’Hug

Castellar de n'Hug
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya municipi d’Alp Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola…
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…
Lingüística 2014
Lingüística i sociolingüística
Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…
La geografia
Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…
El simbolisme i l’art popular
Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com…
L’imparable ascens del capitalisme
D’entre les tasques clàssiques de la historiografia, la caracterització del canvi social és, ben segur, la més difícil i decisiva No té res d’estrany que sigui així, ja que qualsevol noció de canvi històric —per a negar-lo o per a afirmar-lo— pressuposa una concepció determinada de la naturalesa de la societat i dels factors que la poden fer canviar en una o altra direcció És molt lògic, per tant, que la consideració del present condicioni la manera de comprendre i mesurar el canvi històric en societats del passat, i d’aproximar-s’hi Per la mateixa raó, la relació passat-present és més…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
La xarxa fluvial dels Països Catalans
La xarxa fluvial Un riu és un corrent d’aigua que circula pel fons d’una vall, de la qual recull les aigües d’escorrentia de la corresponent conca de drenatge, i va a desguassar a la mar El corrent, que baixa amb una velocitat que depèn del pendent, té un cabal determinat Aquests paràmetres i els factors capaços de fer-los variar s’han d’individualitzar per a analitzar el funcionament del riu El cabal i el pendent són els dos paràmetres bàsics i fàcilment quantificables que ens permeten d’entendre els processos principals que ocorren en una vall fluvial l’erosió, el transport i la…
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El…