Resultats de la cerca
Es mostren 10635 resultats
Anselm Turmeda
Pàgina d’un manuscrit de l’obra Tuhfat al-"aribfi radd “alà ahl al-salib, d’Anselm Turmeda
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…
,
Bibliografia sobre l’art català. Obres enciclopèdiques
Corpus Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F -P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , CSIC-Instituto Diego Velázquez, Madrid, 1947 Ars Hispaniae , Plus Ultra, Madrid Art de Catalunya-Ars Cataloniae , collecció, Edicions L’isard, 16 vol, Barcelona Barral i Altet, X dir Historia del arte de España , Barcelona, 1996 Barral i Altet, X dir Dictionnaire critique d’iconographie occidentale , Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2002 Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya , Barcelona, 1990 Catálogo de edificios y monumentos de interés…
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…
Sant Pere de Falgars d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església de Sant Pere de Falgars, situada en un dels llocs més pintorescs del Cabrerès, centra el petit veïnat que constitueix l’antic nucli de Falgars d’en Bas, que s’estén des de la carena de la serra de Cabrera, a ponent, fins a la llarga cinglera de Falgars, que domina a ponent la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG637597 Per anar-hi cal agafar una pista forestal que surt d’Hostalets d’en Bas En mitja hora de pujada amb fortes marrades hom arriba al poblet de Falgars d’en Bas, on hi ha l’església És aconsellable un vehicle…
Alfons X de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1252-84).
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…
, ,
Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana
URV
Historiografia
Historiador.
Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…
,
Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…
, ,
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el…