Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Apollo
Astronàutica
Nom que, seguit d’un nombre, hom donà a cada un dels vols del programa espacial nord-americà Apollo.
Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…
Els clínids: bavosa argentada
L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna…
A la descoberta de planetes extrasolars
Consideracions generals Des de fa segles els científics han especulat sobre l’existència de sistemes planetaris al voltant d’estrelles diferents del Sol Els planetes que orbiten en aquests sistemes reben el nom d’ exoplanetes o planetes extrasolars Durant la dècada de 1950, l’astrònom nord-americà d’origen rus Otto Struve 1897 – 1963 va proposar, per primera vegada, utilitzar els instruments astronòmics anomenats espectrògrafs per tal de descobrir exoplanetes gegants al voltant d’estrelles brillants Aquesta idea va quedar descartada per les dificultats tècniques, però es va reprendre durant…
eixam meteorític
Astronomia
Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes i que, generalment, s’ha originat com a deixant de pols i gas d’un cometa periòdic.
Quan la Terra travessa un d’aquests eixams, s’esdevé un eixam de meteors o, en llenguatge popular, una pluja d’estels , originat en penetrar els meteoroides en l’atmosfera terrestre i ocasionar un augment sobtat de meteors meteor, meteorit
La formació dels planetes del sistema solar
Consideracions generals L’observació de l’esdevenir dels planetes pel Zodíac ha fet que al llarg de la història la humanitat desenvolupés teories en les quals la immutabilitat era una de les condicions de partida Res més lluny de la realitat l’estudi de l’evolució del sistema solar mostra un origen marcat per grans collisions, altes temperatures i la destrucció de mons Actualment s’accepta que el sistema solar és compost per vuit planetes, unes quantes desenes de planetoides amb un diàmetre superior a 1000 km i bilions de cossos menors que giren al voltant d’una estrella el Sol Pel que fa als…
sistema solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
mecànica quàntica
Física
Mecànica pròpia dels corpuscles que es mouen dins un espai restringit, més que més microfísic.
Fou fundada per Louis de Broglie, Erwin Schrödinger i Max Born els anys 1925-30, amb el nom de mecànica ondulatòria Es presentà d’antuvi com una òptica mecànica dels feixos de corpuscles L de Broglie, a partir de la mecànica einsteiniana, a la qual la mecànica quàntica, doncs, s’enllaça profundament, demostrà teòricament que, com en el cas de la llum , hom pot atribuir a un feix de corpuscles una longitud d’ona que és determinada per la quantitat de moviment dels corpuscles i per la constant de Planck h Dos anys després, Davisson i Germer experimentaren la difracció d’un feix d’electrons…
plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
Astronàutica 2012
Astronàutica
El Curiosity va aterrar amb èxit a Mart per analitzar i investigar amb més efectivitat que els anteriors vehicles enviats © NASA / JPL-Caltech L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia Satèllits científics En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost El…
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina