Resultats de la cerca

És un inhibidor específic de l’enzim de dihidrofolat reductasa bacterià, responsable de la conversió de l’àcid dihidrofòlic en tetrahidrofòlic, substància indispensable per a l’obtenció de l’ADN bacterià És emprat en medicina com a antibacterià associat al sulfametoxazole

Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…

Fou descobert accidentalment en l’electròlisi d’un medi de cultiu de bacteris, amb elèctrodes de platí Es comporta de manera similar als agents alquilants impedint la síntesi d’ADN És emprat en medicina com a antineoplàstic, principalment en el carcinoma testicular

Entre els agents antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació de l’ADN víric com la vidarabina i l' acicloguanosina Entre els agents naturals hi ha l'interferó En medicina són emprats la idoxuridina i l’amantadina

Els cosmidis poden autoreplicar-se perquè estan construïts a partir d’un plasmidi que conté un fragment de ADN del bacteriòfag Lambda que codifica la seqüència del punt de reconeixement denominat regió cos , d’aquí el seu nom del sistema d’empaquetament de l’esmentat bacteriòfag

És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària

El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer

A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid

Químicament són derivades de la cumarina i del difurà Presenten gran activitat cancerígena en el fetge de l’aviram, del bestiar i de l’home, i inhibeixen la duplicació i la transcripció de l’ADN Són solubles en solvents orgànics i algunes són fluorescents L’estructura de l’aflatoxina B1 és