Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Sant Vicenç de Reiners
L’església parroquial de Reiners es troba al peu del vessant oriental del turó del castell de Reiners, a la vall de la ribera de Reiners i més o menys al centre del nucli, força escampat, de la població Se’n té notícia des de l’any 1027, en què els comtes de Besalú, Guillem I i Adelaida, cediren l’església de Sant Vicenç in locum Relnensis , al Vallespir, amb els seus alous i pertinences, a la canònica de Besalú, dedicada a sant Salvador, sant Genís, sant Miquel i la santa Creu Sant Vicenç de Reiners fou fins al segle XVIII una església sufragània de la parròquia de Sant Pere de…
Torre de Santa Maria (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
L’existència de la torre de Santa Maria, situada a l’antic terme de Balaguer, és testimoniada per tres documents extrets de l’arxiu de Gualter El primer d’ells, datat l’any 1090, refereix que el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida feren donació al monestir de Santa Maria de Gualter de dues almúnies, que, segons l’escriptura, eren anomenades “morelles” pels andalusins, mentre que els nous conqueridors els posaren el nom de torres o torre de Santa Maria Eren emplaçades prop de la Ràpita i davant de Balaguer “ almunias II quas sarraceni vocant morellas et nos…
Sant Amanç del Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del castell de…
Castell de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Escasses restes de murs medievals atribuïts a aquest castell, integrats en el convent dels jesuïtes, edificat al segle XVIII EFS Les ruïnes d’aquesta fortalesa s’emplacen a l’edifici del convent dels jesuïtes, prop de l’església del poble de Sant Guim de la Rabassa, situat a ponent de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG672121 S’hi accedeix 1 km a l’oest de la desviació que surt de la carretera local B-100, que va des de la Panadella a Sant Guim de Freixenet, poc després de passar la Tallada JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Guim de la Rabassa és documentat des…
Sunifred II d’Urgell
Sunifred II d’Urgell en una miniatura de la Genealogia dels Reis d’Aragó (s XV)
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Urgell (897-948), fill de Guifré I de Barcelona
el Pelós i de Guinedilda
.
En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…
Sant Pere de Puigverd d’Agramunt
Art romànic
El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt…
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Santa Maria de Vilamajor d’Agramunt (Cabanabona)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’un fris d’arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és dins el nucli urbà de Vilamajor, petit poble situat a 6 km de Ponts per la carretera de Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG523335 Història Els primers esments documentals d’aquesta antiga església parroquial, ara dependent de Sant Joan de Cabanabona, són de la segona meitat del segle XI L’any 1077 es jurà el testament sacramental d’Adelaida, muller de Bernat Senmir, senyor de Vilamajor, sobre l’altar de sant Ponç de l’església de Vilamajor…
Homero Alsina Thevenet
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la…
Galceran de Pinós
Historiografia catalana
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Querforadat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134) els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, que, però, no romangueren dins el patrimoni familiar.
Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina