Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
Víctor Fernández Freixanes
Literatura
Periodisme
Periodista i crític gallec.
És catedràtic de llengua gallega Ha collaborat en diversos projectes d’edició de periòdics i revistes en gallec, especialment en la fundació de la revista Teima 1977 S'ha especialitzat en l’estudi de l’ús del gallec en els mitjans de comunicació Ha escrit, entre altres obres, Unha ducia de galegos 1976, entrevista amb personalitats de la vida cultural gallega, Memoria dun fuxido 1979, edició preparada per ell de les memòries d’un guerriller fugit de la repressió el 1936, i la novella O triángulo inscrito na circunferencia 1982, Premio da Crítica Galega i Premio de la Crítica Española, O…
Montserrat Colomé i Pujol
Dansa i ball
Ballarina, coreògrafa i mestra de dansa.
S’inicià en la dansa a l’Estudi Anna Maleras i a l’Institut del Teatre els anys setanta i els anys vuitanta participà en l’experiència de La Fàbrica com a mestra i ballarina Ha estat coreògrafa de grans esdeveniments i grups, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’Exposició de Lisboa 1998 i el St Patrick’s Festival d’Irlanda, o en la recuperació de coreografies com la del ballet Ariel , de Robert Gerhard, dut a terme a Valls el 2011 amb tres-cents escolars en escena, textos de J V Foix i escenografia de Joan Miró El 1995 rebé el premi de la crítica teatral de…
Imma Colomer i Marcet
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep…
Georg Friedrich Kauffmann
Música
Organista i compositor alemany.
Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals inclogué tota una…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca…
Paco Ibáñez
Música
Cantautor valencià d’expressió castellana.
De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda, Miguel…
Roser Camí
![](/sites/default/files/media/FOTO/roser_cami.jpg)
Roser Camí en una escena de l’obra Rei i senyor
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i, poc després d’haver-los completat, debutà professionalment en Un dia de Mercè Rodoreda , dirigida per Calixto Bieito 1993, amb qui ha treballat en nombrosos espectacles, entre els quals destaquen El rei Joan 1995 o La casa de Bernarda Alba de F García Lorca 1998 Altres obres en què ha participat són La ópera de cuatro cuartos, de B Brecht 2002, El rei Lear , de W Shakespeare 2004, Peer Gynt , d’H Ibsen 2006, Tirant lo Blanc , de J Martorell 2007 De la seva trajectòria professional destaca la…
Lorenzo Ghiberti
![](/sites/default/files/media/FOTO/111039.jpg)
Relleu de les portes del Paradís del baptisteri de Florència, de Lorenzo Ghiberti, que representa la història de Josuè
© Fototeca.cat-Corel
Escultura
Escultor italià.
El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu plafons rectangulars…
acompanyament
Música
Part d’una textura subordinada i alhora complementària de la principal, habitualment de caràcter melòdic.
La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…
Sant Pere del Vaticà
![](/sites/default/files/media/FOTO/111064.jpg)
Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina