Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de…

Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot,…

Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica família de…

L’ajuda anglesa a holandesos i flamencs, la pirateria anglesa contra els vaixells que tornaven d’Amèrica i les lluites religioses foren les causes principals de la tensió política Els primers combats tingueren lloc entre Lizard i l’illa de Wight i el darrer encontre davant Gravelines Contribuí a la victòria anglesa, a més de la manca de coordinació entre l’esquadra i les tropes d’Alessandro Farnese, aquarterades a Dunquerke, la superioritat de maniobra dels vaixells anglesos, més lleugers i amb millor artilleria, i l’assot de diverses tempestes Alguns catalans participaren en l’…

Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando Anà a Mèxic 1778 com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari —del qual resta només el primer quadern— descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka Treballà després de nou a Mèxic i, en morir Gil, el succeí com a gravador…

Diplomàtic al servei del duc de Mòdena, després d’una missió a Madrid fou empresonat 1696-99 Entre el 1699 i el 1714 treballà amb l’editor Apostolo Zeno a Venècia Posteriorment es traslladà a Viena, on fou nomenat poeta imperial, i, a partir del 1718, tornà a collaborar amb Zeno El 1729 fou substituït per Pietro Metastasio, del qual és, en part, un precursor, tot i que, a diferència d’aquest, en l’obra de Pariati predomina l’aspecte còmic i satíric Cal esmentar les tragicomèdies Don Chisciotte in Sierra Morena 1719, Alessandro in Sidone 1721, ambdues en collaboració amb Zeno i…

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà a la…

Vida Era nebot de Pietro Andrea Ziani, de qui rebé una gran influència Les seves dues primeres obres escèniques foren adaptacions per a alguns teatres de Venècia d’òperes d’altres compositors, com ara Antonio Cesti i Antonio Draghi El 1679 estrenà a Venècia la primera òpera, Alessandro Magno in Sidone , que més tard es reposà a Nàpols El 1686 arribà a ser mestre de capella de Santa Barbara, a Màntua, on, a més, entrà al servei de la cort dels Gonzaga Probablement, mentre hi treballava, impartí classes de música a A Caldara Durant la dècada del 1690 Ziani inicià una brillant…

Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles musicals a la…

El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i…