Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Bolón
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi d’Elda (Vinalopó Mitjà), a la dreta del Vinalopó, davant la ciutat, al peu de la serra de Bolón
(656 m alt.).
Marcota
Caseria
Caseria (17 h [1960]) del municipi de Biar (Alt Vinalopó), situada al SE de la vila.
Sanxet
Caseria
Caseria del municipi de Biar (Alt Vinalopó), al nord del terme, als plans de l’Algar.
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
Xivita
La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots…
Cámara
Caseria
Caseria amb cases disseminades del municipi d’Elda (Vinalopó Mitjà), al vessant septentrional de la serra de Cámara
(838 m alt.), que s’estén a la dreta del Vinalopó.
canal de Zaricejo
Nom amb el qual també és conegut el canal de Villena, al municipi de Villena
(Alt Vinalopó).
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…
Gamba verda
Al territori estudiat és regular en migració, però poc comuna, tant durant la primavera com la tardor A l’hivern és molt escassa i local a Catalunya i al País Valencià, i excepcional a les Illes Als Països Catalans, les gambes verdes en pas pre-nupcial s’observen a partir de la darrera desena de març, i la migració es fa molt més notòria durant tot l’abril i la primera desena de maig Durant l’estiu, les observacions són molt escasses un ocell el 090662 al delta de l’Ebre, i un altre el 230774 a Menorca, aquest darrer, probablement, un migrador primerenc A la tardor, les dades tornen a…
mel

Pot amb mel
Marina Kravchenko / Fotolia.com
Alimentació
Apicultura
Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles (Apis mellifica) a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes, sense cap addició.
La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina