Resultats de la cerca

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre del Club de Natació Banyoles, guanyà el Campionat de Catalunya de l’especialitat 2006, i aconseguí l’ascens a la lliga estatal La temporada 2006-07 jugà al Montpellier Université Club Canoë Kayak D’altra banda, el 2003 participà amb la selecció espanyola en el torneig internacional Westhoek i en el Campionat d’Europa Amb la selecció catalana, obtingué la medalla d’argent de caiac polo en els Jocs Nàutics Atlàntics 2009 Fou membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Piragüisme i des del 2007 forma part del comitè de caiac polo de la Federació Catalana de Piragüisme

S’inicià en bicitrial l’any 1977 dins de la secció de ciclisme del Club Hoquei Sant Feliu de Codines i un any després es proclamà campió de Catalunya infantil Repetí èxit, ja com a absolut, del 1979 al 1981, any que fou també campió d’Espanya El 1982, obtingué els títols de campió de Catalunya, d’Espanya i el primer Campionat d’Europa de l’especialitat El 1983 deixà la competició de bicitrial pel trial en moto Pilotant una Montesa assolí un subcampionat d’Espanya 1984 i, amb una Gas Gas, un onzè lloc al Campionat del Món 1988, competició en què participà entre el 1984 i el 1990 L’any 1989…

S’inicià al Club Nàutic Banyoles En categories inferiors fou quatre cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1987, 1989, 1990, 1991 Competí en dos Mundials juvenils 1990, 1991 i guanyà una medalla de bronze als Mundials sub 22 1992 En categoria absoluta, fou tres cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1992, dos sense 1998 i quatre scull 1999 Disputà la prova de vuit amb timoner dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà als Jocs Mediterranis 1993 Acumulà quinze títols de Catalunya al llarg de la seva trajectòria, fins que es retirà el 1999

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la competició el 2010 i passà…

Trajectòria acadèmica i professional Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1966 a la Universitat de Valladolid Posteriorment amplià estudis a la Universitat de Minnesota EUA, on es doctorà l’any 1972 Professor ajudant i successivament assistent i catedràtic del departament de matemàtiques i economia de la Universitat de Berkeley 1972-81, catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard 1981-96, i des del 1995 del departament d’economia de la Universitat Pompeu Fabra , ha estat professor visitant en diverses universitats Ha estat Sloan Fellow i…

Fou campió de Catalunya absolut de la modalitat de sabre el 2006 i subcampió el 2010 Aquest mateix any participà en la Copa del Món de Madrid i obtingué el títol d’àrbitre estatal

Competí en l’especialitat d’armes històriques A títol individual, disputà el Campionat del Món de Batesville, EUA 2004, en el qual guanyà la medalla de bronze en armes històriques, i el Campionat del Món d’Adelaide 2008, en què fou campió en la prova de Cominazzo Original i establí el rècord d’Espanya de la modalitat Amb l’equip espanyol, fou dos cops subcampió del món 2004, 2008 També guanyà una medalla de bronze en la prova de Wedgnock del Campionat d’Europa de Pforzheim 2005, i una medalla de bronze en la prova d’EGG a València 2009 L’any 2009 rebé la medalla del Comitè Olímpic Espanyol

Durant la seva carrera com a entrenador aconseguí tres campionats de divisió de plata, però el seu èxit més destacat fou l’ascens del Benicarló FS a la divisió d’honor la temporada 2003-04 Posteriorment entrenà el Canet Futbol Sala 2004-06, el Club Futbol Sala Olesa 2006-07, i ja a la divisió d’honor, la Unión Deportiva Guadalajara FS 2007-10 i el Marfil Santa Coloma 2010-12 Entrenà el segon equip del Futbol Club Barcelona 2012-16 i fou responsable dels equips de base, i la temporada 2016-17 passà a entrenar el primer equip, amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei al maig del 2018…

Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841 El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret Ell escollí la carrera de farmàcia Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva…