El doctor Andreu

Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841. El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar. Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní. Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret. Ell escollí la carrera de farmàcia.

Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica.

La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva popularitat al final del segle va bastir al seu voltant un anecdotari una mica forçat. En tot cas la farmàcia que va obrir a la baixada de la Presó, prop de la plaça de l’Àngel de Barcelona, l’any 1866, no era gens modesta.

El futur doctor Andreu –encara era un simple llicenciat– devia ser un bon farmacèutic, però és indubtable que era un comerciant genial. Sabia vendre. La seva farmàcia va destacar immediatament per la seva aparença. Enfront de la botiga fosca i humida tradicional va instal·lar una farmàcia amb llum i moderna però seriosa, segons els cànons de l’època. Un bust del farmacèutic i químic Francesc Carbonell, obra del seu amic l’escultor Rossend Nobas, figurava en lloc preferent. Conscient de la importància de la publicitat, va aconseguir que el Diari de Barcelona i altres publicacions barcelonines donessin notícia de l’obertura de l’establiment.

El 1869 es doctorà en farmàcia i es convertí en el doctor Andreu. Un doctorat, que tot i no ser en medicina, donà aura especial als seus productes farmacèutics. Quan l’obtingué tenia 27 anys i el va treure amb un simple “aprovat”.

El doctor Andreu viu des del primer moment l’enfrontament que hi ha a la ciutat i a tot Catalunya entre el producte farmacèutic, que és estranger i importat en la seva majoria, i la tradicional fórmula magistral, redactada pels metges i que els farmacèutics han de realitzar. S'anava imposant la força dels productes envasats i etiquetats i i mancaven les especialitats farmacèutiques fetes al país.

Etiquetes. Farmàcia del Dr. Andreu oberta a la rambla de Sant Josep de Barcelona, el 1881.

Amb motiu d’una epidèmia de febre groga llançarà el seu primer producte al mercat al mes d’octubre del 1870. Es tractava d’oli d’ametlles dolces, àcid fènic rectificat i pastilles de carbó i àcid fènic, presentats com a “preservativo casi seguro”. No és el primer farmacèutic català que s’anuncia, però sí dels primers. Les pàgines d’anuncis dels diaris de l’època eren dedicades a la presentació de productes estrangers. Ell hi afegeix el seu.

Un any més tard, el 1871, presentà la seva famosa “pasta pectoral” al públic, que més tard presentarà en forma de pastilles. Abans ho ha fet a una sèrie de col·legues farmacèutics i ha aconseguit el seu suport. “Remedio seguro para todos los que padecen de TOS”, anuncia. Ha triat un mal molt estès i que afecta des dels qui han arreplegat un refredat als qui pateixen malalties infeccioses. “Es de advertir [dirà] que muchas tisis pulmonares provienen de una simple tos, ocasionada por un constipado mal cuidado. Com que devia ser conscient de les limitacions del remei, afegeix que “este gran medicamento es siempre seguro para curar en unos casos y combatir en otros una enfermedad de cuyos terribles resultados se ven diariamente ejemplo”.

Va saber vendre dintre i fora de Barcelona i del seu país. Es també la versió popular la que explica que un amic seu, el capità Pladellorens, de la marina mercant, li va comprar 200 capses de les seves pastilles i les donà a conèixer a l’Argentina, amb gran èxit. El producte es va estendre ràpidament a l’Amèrica Llatina.

El 1877 afegirà les cigarretes balsàmiques a la pasta pectoral, adreçades als asmàtics, amb un èxit menor, però també important.

Frontis de la farmacia (La Ilustració Catalana, 1881).

El 1881 va obrir una segona farmàcia a la rambla de Sant Josep. “La fachada está decorada con riqueza y acierto y si de algo peca es de superfluidad de adornos. El interior de aspecto severo presenta la novedad de tener ocultos los objetos por medio de vidrieras con cristales opacos que no permiten ver lo que contiene cada armario. Esta innovación es debida a la idea que tuvo el Doctor Andreu al abrir su nuevo establecimiento de no despachar en él recetas y sí únicamente específicos” (Diari de Barcelona, desembre del 1881, pàg. 15 560).

Les pastilles per a la tos del doctor Andreu es convertiran en el producte farmacèutic català més conegut de tots els temps i superaran llargament els cent anys.

Si com a creador de productes farmacèutics el doctor Andreu no va anar gaire més enllà, es pot assegurar, en canvi, que aquest va ser l’origen d’una important fortuna. Home polifacètic i sobretot comerciant, va veure les possibilitats urbanes de la part alta de Barcelona; comprà terrenys i constituí al final de segle –el 20 de febrer de 1899– la societat anònima Tibidabo, que havia d’iniciar l’explotació d’un parc d’atraccions, funicular, hotels, etc. Tibidabo es va fer càrrec, també, de l’electrificació de Sarrià.

El doctor Andreu va morir l’any 1928 als 87 anys. Era un dels personatges barcelonins més populars i apreciats. I tenia al darrere una fortuna important, tant relacionada amb la seva indústria farmacèutica com amb el seu patrimoni immobiliari.

El doctor en Farmàcia Salvador Andreu renovà el servei farmacèutic i oferí, amb les seves especialitats farmacèutiques fetes al país, una alternativa als productes estrangers que eren dominants.

El negoci fou continuat pels seus fills Josep i Joan Andreu i Miralles, sota la denominació de Fills del Doctor Andreu. Tots dos tenien el títol de farmacèutic. El 30 de juny de 1935, la societat es convertí en anònima i el 7 d’octubre de 1947 prengué la denominació de Doctor Andreu SA.

L’any 1972 l’empresa era la primera empresa de productes farmacèutics de l’Estat i es trobava entre les primeres 125 empreses per volum de facturació. Tenia laboratori i secció química a Barcelona i el departament d’envasament a Reus. Produïa especialitats farmacèutiques en general, però el gruix de la seva facturació era l’activitat com a empresa majorista, distribuïdora, amb dotze establiments a Catalunya i a les Balears. Tenia una plantilla de 1200 persones.

Aquest any 1972 l’empresa de la família Andreu vengué el 88% del seu capital a Cros SA, la primera empresa química catalana. La integració d’aquesta a Explosivos Rio Tinto el 1988 –Ercros– i la crisi del sector químic impulsaren la venda de Doctor Andreu SA a la societat multinacional suïssa Hoffman-La Roche per 8 700 milions de pessetes el 1989. Uns mesos més tard els nous propietaris acordaren el des-mantellament de l’activitat industrial de l’empresa, que quedà incorporada com a simple marca, dintre del grup suís.

Bibliografia

  • Primer Centenario del Dr. Andreu S.A., 1866-1966, Barcelona 1966.