Resultats de la cerca

Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta Fill de Lluís de Requesens i de Relat Fou propietari de la nau La Falomenegua El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el castell Nou de Nàpols El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut cunyat de Galceran que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei…

El poble d’Aiguaviva és situat al NE de la serra del Montmell, a l’esquerra de la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu El lloc d’Aiguaviva s’esmenta des del segle X i, posteriorment, en algunes transaccions relatives al castell de Montmell, sempre com un honor que es concedia als qui tenien la comanda del castell de Montmell Foren senyors del terme durant els segles XVI i XVII els Aiguaviva El 1600 Joan d’Aiguaviva i Tamarit s’intitulava senyor del castell i quadra d’Aiguaviva, castell que fou malmès el 1648 per pertànyer a Francesc d’Aiguaviva, partidari aleshores de…

S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…

Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de la Vall d’…

Aquesta església fou originàriament la capella castellera de la fortalesa de Ribes Amb tota seguretat s’edificà al segle XI en època de Geribert, vescomte de Barcelona i senyor del lloc, o d’algun dels seus successors El temple va estar sempre molt relacionat amb els senyors del terme El 1233 Ramon de Ribes i la seva esposa crearen un benefici a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Pere de Ribes L’església primitiva va perdurar fins a la segona meitat del segle XVII, que es construí l’actual, al costat del castell, possiblement al mateix lloc de la romànica Aquest edifici conservà la…

És formada per l’expansió urbanística de la caseria de Puigmoltó del terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès

La seva església depèn de la parròquia de Castellet

Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit Rafael Paulo La serra del Sit 222, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-…

Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet fou…

Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…