Resultats de la cerca

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz

Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal

L’any 1841, el capellà anglès John Curwen 1816-1880 rebé l’encàrrec dels professors de la Sunday School de buscar un mètode per a ensenyar els alumnes a cantar a primera vista els himnes religiosos Curwen, que tenia ell mateix prou dificultats amb la música, trobà en el mètode de S Glover la solució que estava buscant El retocà en alguns aspectes i l’anomenà Tonic Sol-fa per distingir-lo del fixed sol-fa , mètode francès emprat a l’Anglaterra de l’època en el qual les síllabes de solmització corresponien sempre a les mateixes notes La pretensió de Curwen era que els nens copsessin "el…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…

Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…

Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…

Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…

Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…