Resultats de la cerca

Fill de Ḥunayn ibn Isḥāq, fou metge a la cort de Bagdad i continuà la tasca de traductor del seu pare Es dedicà, sobretot, a obres de matemàtica, d’astronomia, de geometria Euclides i de filosofia Aristòtil, Plató, Alexandre d’Afrodísia i Porfiri

Es declarà independent dels almohades i, havent-se emparat de Guadix, Jaén i Baza, es proclamà emir d’Al-Andalus i reconegué inicialment el califa de Bagdad Vassall de Ferran III de Castella, collaborà en la reconquesta de Sevilla Inicià la construcció de l’Alhambra

Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc

Deixeble de Yūḥannā ibn Māsawayh a Gondešapur, hi dirigí l’escola de traductors S'establí a la cort d’al-Ma'mūn de Bagdad Ultra els seus tractats d’oftalmologia, és autor de nombroses traduccions del grec al siríac, especialment de l’obra de Galè

Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat

Influí notablement en el naixement de l’activitat científica i intellectual de l’Islam Hi hagué una famosa escola de medicina, amb mètodes derivats d’Alexandria i d’Antioquia Es destacà també com a transmissora de l’ensenyament grec d’Edessa i de Nísibis a Bagdad

Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf

Rebé tribut d’Irene i de Nicèfor I de Bizanci i sembla que trameté una ambaixada a Carlemany Ha assolit fama en la literatura com a heroi de diverses històries de Les mil i una nits Sota el seu mecenatge acollí a Bagdad nombrosos científics, literaris i músics

Durant l’època califal el títol fou portat a l’Orient per diversos sobirans independents, el primer dels quals a adoptar-lo 1055 fou el seljúcida Togrïl Beg A la caiguda del califat de Bagdad l’ostentaren també els sobirans mongols i els turcs otomans a partir de Baiazet I 1389

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins