Resultats de la cerca

Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…

Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de planta…

Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel…

Situació Turó que va donar nom al castell que s’hi va construir, a la part alta de la vila de Peramea, al costat de l’església parroquial ECSA - J Bolòs Situat al costat septentrional de la població de Peramea, al cim d’una penya Mapa 33-11252 Situació 31TCG394886 Hi podem anar des de Gerri, agafant la carretera que puja fins al poble de Peramea Cal anar fins al costat de l’església i enfilar-nos fins al cim de la roca, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història Emplaçat en un indret del Pallars relativament romanitzat, el castell de Peramea se’ns presenta de bell antuvi com el terme…

Situació Façana de migjorn, on s’obre la portada romànica d’accés al temple ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és situada dins el nucli de població de Concabella, que és a la riba dreta del Sió, a la seva confluència amb el torrent que baixa de Torrefeta i Bellvei Mapa 34-14 361 Situació 31TCG534239 S’arriba a Concabella des de Tàrrega per la carretera L-310 que mena a Guissona Uns 5,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, en un encreuament de carreteres, hom veu a mà dreta el nucli de Concabella També s’hi pot anar des de Cervera per Tarroja de…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…

La geografia És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès , i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell Al nord recolza en l’erecció del Montmell 861 m alt, i la seva prolongació per Aiguaviva 752 m alt i el puig de l’Àguila 705 m alt, que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola 360 m, el pujol de Santa Cristina 400 m i el de Sant Antoni d’Albinyana 407 m, que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí…

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…

Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon…