Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres…

Fou presidida, honoràriament, per AGuimerà, i de fet, per Jaume Bofill i Mates després per Nicolau d’Olwer, amb JMde Casacuberta com a secretari després, Raimon Negre i Balet Tingué delegacions en nombroses localitats, i amb l’ajut de comissions de mestres organitzà cursos de gramàtica catalana, convocà un concurs per a nomenar professors de català 1921 i establí la Diada de la Llengua Catalana, que s’havia de celebrar per cap d’any al Parc de la Ciutadella de Barcelona Muntà comissions per a retolar el comerç en català i per a la catalanització del cinema Tingué com a òrgans…

Germà dels també escriptors  Llorenç  i Joan Gomis , s’ordenà de sacerdot el 1957 i posteriorment es llicencià en teologia a Roma, estada que li permeté conèixer directament el Concili Segon del Vaticà, que guià tota la seva trajectòria posterior Fou rector de la parròquia de Sant Just Desvern Amb els seus germans i la seva cunyada Roser Bofill  fou fundador de les revistes pastorals El Ciervo  1951 i Foc nou  1974 Fou promotor del Centre de Pastoral Litúrgica 1965, que fou un focus de renovació de l’Església a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol Escriví un gran nombre d’…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seus germans Joaquim i  Llorenç i la seva cunyada Roser Bofill Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974,…

Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent…

És la concreció a nivell d’esquema general infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD del model de la Gross Barcelona Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona, i formada per Manuel Vega i March, Guillem Busquets, Jaume Bofill i Mates i Josep Mde Lasarte El pla, partint…

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’Investigació…

Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, en fou catedràtic d'Educació Comparada Des del 1999, exercí també la docència a la Universitat de Friburg Suïssa Centrà la seva recerca en la legislació i la política educativa i els seus resultats, i en l’anàlisi comparativa internacional dels sistemes educatius, temes sobre els quals fou autor o coautor de més de vint-i-cinc llibres i prop d’un centenar d’articles Membre del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives i expert de la Xarxa Europea de Ciències Socials, fou director del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social i…

Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de…

L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior El domini eminent restà per a…