Resultats de la cerca

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas…

Competeix en la modalitat de salmònids, en l’especialitat de mosca Aconseguí una medalla de plata 2007 i una de bronze 2008 amb la selecció catalana als Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques

Estudià al conservatori de València 1914-18 i a París, amb Charles Köchlin 1824-26, on conegué M Ravel, que l’orientà Professor i director 1925 del conservatori de València, dirigí les bandes de Montcada Horta i de Llíria Membre del Consejo Nacional de Educación Musical 1959, president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València, dirigí els Cuadernos de música folklórica valenciana i fou crític musical de La Correspondencia , de València Premi nacional de música amb Gongoriana 1927 i amb Atardecer 1945, començà amb un llenguatge folkloritzant,…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…

De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci

Es formà al planter del Centre d’Esports Sabadell i entre les temporades 1982-83 i 1987-88 jugà en el primer equip Migcampista, l’edició 1985-86 ascendí a primera divisió Després ingressà en el Mallorca 1988-93, l’Albacete 1993-95, 1998-2000, el Badajoz 1995-98 i de nou el Sabadell 2000-03 Sumant les dues etapes, amb l’equip arlequinat disputà 241 partits de Lliga i marcà 22 gols Jugà una vegada amb la selecció catalana

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa Fou tercer en el Campionat d’Espanya en quatre scull 1985 Ha estat el responsable de l’escola municipal de rem i també entrenador de l’entitat Amb ell al capdavant del Club de Rem Tortosa, l’entitat es proclamà millor club d’Espanya en quatre ocasions 2007, 2008, 2010, 2011

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta  Josep Maria Boix Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia Promotor i primer secretari general 1950-64 de l’ ICESB , publicà Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras 1964, Consideracions sobre l’objecte de la sociologia 1965, Estudios sobre la realidad social catalana 1966, Proceso de unificación del Derecho Marítimo 1966, L’àrea metropolitana de…

Situació Aspecte interior dels murs de tramuntana i de ponent del castell, que constitueixen les parts més senceres que s’han conservat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell gallegen al cimal d’un agut turó que sorgeix d’un serradell, situat a la banda llevantina del terme, on uns metres més enllà, vers ponent, també s’assenta l’església de Sant Pere, la qual, tot i que ocupa un lloc menys prominent, també resta enlairada sobre la població Long 1°42’48” — Lat 41°40’14” Un cop arribat a Castellfollit del Boix, cal emprendre el camí que porta al mas Palomes, bé que, al cap de poc d’haver-…