Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Joan Baptista Plasència i Aznar
Música
Compositor i organista.
Fill del compositor Marià Plasència i Valls, i forma part d’una nissaga de músics juntament amb els seus oncles Lambert i Joan Baptista Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació…
,
Adolfo Pérez Esquivel
Escultura
Activista argentí.
Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII de la Pau,…
Manuel Just
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i efecte d’ajudar-…
Marxa de la Llibertat
Política
Iniciativa política unitària promoguda especialment per Lluís M. Xirinacs i per Pax Christi, i sostinguda per alguns partits i entitats cíviques catalanes.
Consistí, a l’estiu del 1976, en el recorregut arreu del Principat —amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord— de cinc columnes de “marxaires” que difongueren, mitjançant concentracions, mítings, colloquis, etc, i a desgrat de la forta repressió policíaca, les reivindicacions nacionalistes i democràtiques de l' Assemblea de Catalunya
Joan Genís Peres
Música
Músic.
Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…
Rafael Sanus i Abad
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’…
Tomàs Bel i Sabatés
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu…
Làpida de Ponç Duran (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…
Antoni Llorenç
Música
Orguener i sacerdot franciscà català.
Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina