Resultats de la cerca

Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars

S'estén pels estats d’Idaho, Utah, Oregon, Nevada, Califòrnia i Arizona És formada per una sèrie de conques i per rengleres de muntanyes constituïdes per materials volcànics i sedimentaris És una regió molt àrida, on hi ha la vall de la Mort i el Gran Llac Salat Les ribes occidental i oriental, més humides, no arriben als 300 mm de pluja anuals

Normalment s’ha produït un procés d’enfonsament que condueix a la formació de geosinclinals, acompanyat d’algunes oscillacions, i un procés de formació de grans conques intercontinentals Molts autors coincideixen a afirmar que després de cada període orogènic orogènesi hi ha un moviment epirogènic d’elevació que posa al descobert els plegaments que han estat iniciats en els geosinclinals

Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes …

És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant…

Si estan situats en conques sedimentàries són generalment de baixa temperatura de 60 a 150° C i poden ésser utilitzats per a calefacció domèstica, industrial i agrícola Quan es troben en zones d’activitat volcànica o tectònica recent, l’aigua està en forma de vapor o salmorra a 200-300° C i és utilitzable en centrals geotèrmiques per a la producció d’energia elèctrica

L'any hidrològic 2014-2015 L'any hidrològic va ser una mica més generós que altres anys pel que fa a la quantitat d'aigua que va circular pels rius catalans, però passarà als anuaris estadístics pels dos episodis que es van produir i que van batre rècords l'un va passar a les conques internes de Catalunya i l'altre va ser exclusiu de l'Ebre Les conques internes de Catalunya Les mitjanes anuals dels diversos rius de les conques del sud Francolí, Gaià i Foix, del Llobregat i de la Tordera van ser més baixes que les històriques 1942-99 A la Tordera, el cabal mitjà de l'any a Sant Celoni va ser…

Consideracions generals Rius i conques hidrogràfiques dels Països Catalans Les isolínies de cabal específic i els cabals d’entrada i sortida posen de relleu la disminució de les precipitacions de N a S, així com la influència del relleu i del rocam Maber, original de l’autor Els sistemes aquàtics estan fortament acoblats als sistemes terrestres adjacents L’organització de tot el sistema aquàtic depèn, en les seves característiques bàsiques, del sistema adjacent Així, és diferent que un llac rebi les aigües d’un riu amb més sals o menys, i l’organització de la comunitat vegetal i animal d’un…

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i SantPere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els…

La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…