Resultats de la cerca

Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri Fou professor de l’École du Louvre 1937, cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre 1946 De les seves obres cal remarcar Māri une ville perdue 1936, Archéologie mésopotamienne 1946-53, Tello vingt campagnes de fouilles 1948, Ziggurats et tour de Babel 1949, Mission archéologique de Māri 1956-57, Sumer 1960 i Assur 1961 i, amb M H Chehab i S Moscati, Les phéniciens 1975 Darrerament publicà L’aventure archéologique 1979 i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de…

Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a Noirmoutier 831,…

De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del…

Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el determinisme, i…

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…

Fundador 1938 de l’Institut Français de l’Opinion Publique IFOP, a París, ocupà la primera càtedra de psicologia social a la Sorbona Obres Théorie des opinions 1943, Les sondages de l’opinion publique 1948 i La psychologie sociale 1963

Assolí una gran anomenada popular practicant la guarició de la litiasi vesical mal de pedra Introduí una tècnica d’extracció lateral dels càlculs dita operació frére Jacques