Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
Domenico Veneziano
Apol·lo , dibuix de Domenico Veneziano
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor italià Domenico di Bartolommeo.
A Florència pintà una sèrie de frescs per a l’església de Sant'Egidio, ajudat per Piero della Francesca Treballà a Perusa del 1438 al 1454, i s’establí a Florència el 1455 La seva obra respon a la manera de l’escola florentina, com a la taula de Santa Lucia dei Magnoli ~1440 Uffizi, Florència, la predella de la qual és dispersa museus de Cambridge, Berlín i Washington, on es manifesta la influència de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra es caracteritza per la gran lluminositat, pel perfecte estudi de perspectiva i d’ambientació de paisatge i pel colorit suau Unes altres…
Isabel Orrit i Pagès
Filosofia
Humanista.
Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent obtingut…
Pere de Queralt i d’Anglesola
Història
Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).
Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el seu fill…
Institut d’Orientació Professional
Institució creada per la diputació i l’ajuntament de Barcelona, el 1919, per a indicar els treballs i les especialitzacions més adequats a cada individu, després d’un precís examen mèdic i psicològic.
Lligat al nucli de l’Escola Industrial, era regit per una junta de govern i un consell tècnic Manuel Ainaud, Francesca Bonnemaison, ETarragó i JRuiz i Castellà constava dels serveis d’informació, experimentació dotat d’un laboratori mèdic i un de psicomètric dirigit per EMira i estadística, que disposava d’un cens de la població en edat d’aprendre ofici i de les necessitats de mà d’obra de les empreses donava opció a 172 oficis diferents A partir del 1932 es denominà Institut Psicotècnic després del 1939 s’ajustà d’acord amb els canvis polítics i els avenços científics A més d’…
escola de Ferrara

Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca,…
Filippo Lippi
Mare de Déu amb el Nen , de Filippo Lippi
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació de la Mare…
Francesc de Borja i d’Aragó
Literatura catalana
Història
Virrei del Perú (1614-22) i poeta.
Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És autor de La…
Il Perugino

Il Perugino, Autoretrat
Pintura
Nom amb què és conegut Pietro Vannuci, pintor italià.
Es formà en l’ambient de l’escola úmbria i al taller de Verrocchio a Florència amb S Botticelli i Leonardo da Vinci De Piero della Francesca havia après la claredat de composició i la concepció monumental dels espais arquitectònics mitjançant l’aplicació rigorosa dels mètodes de la perspectiva taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale, Perusa El 1481 pintà al fresc El lliurament de les claus a sant Pere Capella Sixtina, Vaticà, d’estructura racional i simètrica i dibuix d’extraordinària perfecció, característiques definitòries del seu estil, complementat quasi sempre amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina