Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Gastó III de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i príncep de Viana.
Fill de Gastó IV, comte de Foix II de Castellbò, a qui premorí en un torneig, i de la reina Elionor I de Navarra De la seva muller, Magdalena de França, filla de Lluís XI, deixà dos fills, Francesc Febus , que succeí en el comtat de Foix i esdevingué també rei de Navarra 1482, i Caterina, que, en morir el germà 1483, en recollí l’herència
Francesc Xavier Gambús i Ballvé
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’Ajuntament de…
,
Pierre Nicolas Chantreau
Historiografia
Historiador francès.
Després de residir vint anys a Madrid, fou enviat a Barcelona el 1792 com a agent revolucionari, i més tard fou nomenat professor de l’escola militar de París Publicà diverses obres de text i un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referents a l’emigració francesa al Principat Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne 1792
Joan V d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1450-73), fill de Joan IV d’Armanyac.
Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a lloctinent de Renat…
Genealogies de Roda
Història
Text historiogràfic en llatí contingut en l’anomenat Còdex de Roda, que, en el seu sector més antic, que és el que conté les Genealogies, fou redactat a Nájera vers 980-990 a iniciativa de la cort navarresa.
Fou dut a Roda de Ribagorça dins el període 1129-34, probablement per Pere, abat d’Irache, que fou bisbe de Roda en aquests anys Les Genealogies són dels reis de Pamplona de les branques Ènnega i Ximena, dels comtes d’Aragó, de Pallars i Ribagorça, de Gascunya i de Tolosa, i són acompanyades d’una cronologia dels reis de França D’aquestes sèries, procedeixen de la Catalunya occidental, i probablement de Roda-Alaó, les relatives als comtes de Pallars i Ribagorça, i també als reis francs, i algunes notícies intercalades en les dels reis pamplonesos de la branca Ximena, dels comtes…
Elionor d’Anglaterra
Història
Reina de Castella, filla d’Enric II i de la duquessa Elionor d’Aquitània.
Fou casada el 1170, a Tarassona, amb Alfons VIII de Castella, a qui aportà en dot el ducat de Gascunya Fundà el reial monestir de Las Huelgas, a Burgos, on fou soterrada
Munussa
Història
Valí de la Tarraconense i Septimània, anomenat ‘Uṯmān Abū Nāṣir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes.
Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’'Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī
Bernat
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo (1085-1124).
De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún 1080-85 Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat 1085 El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans Home polític, conquerí Alcalá de Henares Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller La seva obra d’…
Margarida de Descatllar i de Descatllar
Literatura
Mecenes.
Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980
Gèrs
Riu
Riu de Gascunya (178 km).
Neix a l’altiplà de Lanamesan i passa per Auch i Florença Desemboca a la ribera esquerra de la Garona, a 10 km d’Agen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina