Resultats de la cerca

Aquesta església parroquial es troba vora les restes de l’antic castell de Granollers, centre de la baronia homònima L’any 1065 Guillem Guifré en el seu testament la donà a la canònica de Girona En aquesta parròquia posseí algunes terres el monestir de Santa Maria d’Amer

Noble castellana Vídua 1010, governà el comtat amb el seu fill Ermengol III, almenys fins el 1047 Mort el bisbe Eribald d’Urgell, Constança vengué el bisbat, el 1041, a l’arquebisbe de Narbona, Guifré, que en pagà, simoníacament, 100 000 sous i el conferí al seu germà Guillem

És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts

Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats,…

El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la primera notícia de l’església de Torrefeta En aquest any es publicà…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà i després del d’Olost quan aquell desaparegué Fou parròquia des de temps molt antic i ha conservat la funció parroquial fins avui dia Les primeres notícies estaven emboirades per l’existència de diversos documents falsos sobre el terme i sobretot una acta de dotació de l’església de Santa Maria d’Olost, la qual pretén que l’any 908 fou dotada pel comte Guifré Borrell de Barcelona, fill del comte Guifré el Pilós, però és totalment fals No obstant aquest mateix any 908 es documenten unes terres situades al comtat de…

Fou condemnat el cisma i absolt el bisbe Gotmar de Vic, que havia participat a la rebellió i demanà perdó Fou desautoritzada la conducta del comte Sunyer d’Empúries i acordada la modificació del privilegi del rei Odó al bisbe de Vic Gotmar del 889, que lesionava els drets del comte Guifré I el Pelós

De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns

Era fill d’Oliba II En esdevenir major d’edat governà, junt amb el seu germà Benció, els dos comtats que havien estat fins aleshores sota la tutoria del seu oncle Acfred I, cosí de Guifré el Pelós A la mort de Carles el Calb 929 reconegué com a rei dels francs el seu contrincant Radulf de Borgonya

Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia