Resultats de la cerca

Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya

S’inicià al Centre Atlètic Laietània, on practicà l’excursionisme i l’atletisme El 1935 fou un dels fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya UEC El 1967 esdevingué president de la UEC de Mataró i, sota el seu mandat, es reactivaren les seccions d’esquí, d’alta muntanya i escalada, de fotografia i cinema, i s’impulsà la secció infantil de muntanya El 1976 fou nomenat president del Consell General de la UEC i, posteriorment, president d’honor de la UEC de Mataró Fou també president del Club Nàutic de Mataró 1970-78 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la…

Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en…

Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…

Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a La Barretina…

Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YM Congar i G Papini