Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
Magí Sevilla
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com…
,
Vallespinosa

Vallespinosa
© Fototeca.cat
Poble
Poble (640 m alt.) del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al SW del terme.
És situat a l’esquerra del torrent de Vallespinosa o coma de Vaca , afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat congost de Vallespinosa , que fa inaccessible aquesta vall des del Gaià, s’uneix al seu collector aigua avall de Querol Presideixen el petit nucli l’església parroquial de Sant Jaume abans, de Santa Maria i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa El lloc és esmentat ja el 1030 El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la família del qual…
Sant Feliu de la Garriga
Església
Església del municipi de Viladamat (Alt Empordà), al S del terme, al peu del puig de Segalà (179 m).
Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del segle XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al segle XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou novament…
Estadi Olímpic de Montjuïc

Vista de l’Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona), en primer terme
© C.I.C. - Moià
Esport general
Estadi esportiu de Barcelona.
Fou construït arran de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona per l’arquitecte Pere Domènech i Roura Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes V Gregotti, F Correa, A Milà, J Margarit i C Buxadé el reformaren i només en conservaren la façana Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàllicaEl 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del RC Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de…
Hipòlita Roís de Liori
Literatura catalana
Prosista.
Comtessa de Palamós i mare d’ Estefania de Requesens , mantingué correspondència amb nombrosos personatges importants de l’època, entre els quals hi ha Carles V, PA Beuter, Joan Margarit, Jeroni Centelles i la seva filla Estefania, entre d’altres L’epistolari complet consta de 872 cartes i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès Vuitanta-nou d’aquestes cartes foren emeses per Hipòlita, i, fora de tres cartes en castellà, la resta són en català Malgrat que el destinatari en condiciona el registre, solen oferir un llenguatge expressiu, amb…
Arte y Cinematografía
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada a Barcelona del 1910 al 1936.
Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i…
D. Sam Abrams

D. Sam Abrams
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, traductor i crític literari establert a Catalunya des dels anys setanta.
Establert a Barcelona l’any 1970, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha exercit la docència Ha estat secretari del Centre Català del PEN Club i ha traduït una vintena de volums de poesia catalana a l’anglès De la seva labor crítica, s’ha de destacar el paper d’introductor de poetes anglosaxons, així com l’esforç de posar al dia noms caiguts en l’ostracisme i l’oblit Ha tingut cura, dins de la collecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal” MOLU, del volum Poesia anglesa i nord-…
,
les Adoberies

L’antic pont de Sant Jaume, sobre el barranc de les Adoberies, que unia l’antiga ciutat de Tremp amb el raval de Sant Jaume (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Tremp (Pallars Jussà), situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.
Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, ha pertangut fins al 1956 al municipi de Talarn
Miquel Isalguer
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en lleis.
El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…
Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera
Història
Governador de Catalunya.
Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina