Resultats de la cerca

Assolí una destacada posició econòmica que consolidà al capdavant de la Companyia de les Índies Orientals Mercantilista, propugnà una política de diner barat abaixant el tipus d’interès, l’augment de la població activa i la conversió de les colònies angleses en mercats reservats a les metròpolis Escriví Brief Observation concerning Trade and the Interest of Money 1668 i New Discourse of Trade 1669-90

Formà part de la junta que informà sobre la proposta del comte duc d’Olivares sobre la creació d’una companyia de comerç a Barcelona per a la Mediterrània i Llevant Hi fou favorable, com a mitjà d’eliminar els corsaris i de millorar el forniment de primeres matèries al Principat Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres 1630, considerat el text de tema exclusivament econòmic més important del s XVII català, i que influí en autors com Feliu de la Penya Hi defensà la prohibició d’importar teixits estrangers com a mitjà d’…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Passà als Mercader pel matrimoni de Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, amb Cristòfor Mercader i Vidal, baró de Xestalcamp Continua en els Mercader

Residí força temps a la península Ibèrica, a València, on s’interessà pel lullisme collaborà en les edicions, a ell adreçades i pagades per ell, de Jaume Gener i Alfons de Proaza 1506-15 Al començament del s XVI compongué uns Canti , d’imitació de Dant en els quals Ramon Llull acompanya el poeta en el seu viatge pel cel Divuit sonets seus figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo a partir de l’edició del 1520

Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…

Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc Ferrer del seu…

Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…

Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader