Resultats de la cerca

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà…

Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

Fill de Joan Cardona , destacà en categories inferiors tant en proves individuals com en modalitats tècniques de velocitat  Integrant de la selecció espanyola d’esquí de muntanya des del 2010, el 2016 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat individual L’any 2019 es proclamà triple campió d’Espanya —en esprint, vertical i individual— als Campionats d’Espanya disputats a Boí-Taüll A escala internacional, participà en el Campionat del Món, on fou medalla de plata en esprint 2021 i medalla de bronze en esprint 2017 i relleus 2017 i 2019 El 2022 es consolidà com una de les…

Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt contacte amb el…

Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940

Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970, Ecologia infantil factors…

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura damunt vidre Era…

Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat contemporània Ha…

Membre del Club Natació Barcelona, fou cinc vegades campió de Catalunya 1942, 1943, 1947, 1948, 1949 i quatre vegades d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949 Durant el període 1947-48 jugà 12 partits internacionals amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948