Resultats de la cerca

El cap del municipi és Noain La proximitat de Pamplona ha beneficiat el desenvolupament industrial del municipi i la disminució de l’agricultura i de la ramaderia tradicionals Hi ha indústries alimentàries, del metall, de fabricació de mobles, de plàstics i d’electrodomèstics

La seva pertinença a l’àrea metropolitana de Pamplona fa que hi hagi una indústria desenvolupada metallúrgica, mecànica, arts gràfiques i paper És pas obligat del camí de Sant Jaume

Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella

Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més d’algunes…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1967-73 procedent de l’Osasuna Jugà 260 partits i marcà 26 gols amb el Barça Guanyà la Copa del Generalísimo 1968, 1971 i la Copa de Fires 1971 Fou internacional per Espanya en nou ocasions, i formà part de la selecció de Catalunya en un partit benèfic 1966

Format a les categories inferiors de l’Osasuna, després de tres temporades a primera divisió, l’estiu del 1988 fitxà pel FC Barcelona, que el cedí durant dues temporades a la Real Sociedad La temporada 1990-91 ingressà a la plantilla del Barça i s’hi mantingué durant quatre temporades, fins a l’edició 1993-94 Actuava bàsicament d’extrem dret, però Johan Cruyff també l’utilitzà de lateral Disputà 237 partits amb el conjunt blaugrana i marcà 15 gols Fou quatre vegades consecutives campió de Lliga, una de la Copa d’Europa 1992, una de la Supercopa d’Europa 1992, dues de la Supercopa d’Espanya…

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador…

Defensa lateral que ingressà en el FC Barcelona la temporada 1966-67 Jugà successivament en els filials barcelonistes Atlètic Catalunya, Comtal i Barcelona Atlètic fins a la temporada 1970-71 La temporada 1971-72 fou cedit al Sant Andreu i Kubala el convocà per a un entrenament de la selecció estatal Les temporades 1972-73 i 1973-74 pertanyé al primer equip del Barça, amb el qual disputà 25 partits i guanyà una Lliga 1974