Resultats de la cerca

Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i…

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el…

Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos…

Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…

Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954,…

Fill del musicòleg H Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W Brückner-Rüggeberg El 1965 guanyà el Concurs de Piano Clara Haskil a Suïssa Destacà com a intèrpret de Mozart i Beethoven Fou convidat als festivals més prestigiosos i collaborà amb directors com Herbert von Karajan i George Szell El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm 2 de HW…

La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de positius, amb…

Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia  1905-06, Cultura  1914-15 i Athenea  1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt  1915 i Les Voltes  1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat  i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica, de factura…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

Vida Fou director comercial de la Good Silver Film Corporation, fundada amb Llorenç Bau-Bonaplata al setembre del 1921, amb la qual produïren Lilian 1921, de Joan Pallejà Entre el 1928 i el 1931 fou director artístic d’Emérita Films, però amb la plena implantació del sonor es dedicà definitivament al muntatge El primer títol que empalmà fou El canto del ruiseñor 1932, San Martín Treballà per a l’Star Films en cintes com ara Odio 1933, Richard Harlan i El gato montés 1935, Roser Pi Estigué vinculat al Sindicat de la Indústria de l’Espectacle SIE amb En la brecha 1937, Ramon Quadreny i El…