Resultats de la cerca

Regnà a l’antiga Nòrica i Pannònia actual Hongria Es casà primer amb Clotsinda, filla petita de Clodoveu, i després amb Rosamunda, filla del gèpida Cunimund, que ell vencé El 568 atacà el nord d’Itàlia i prengué Venècia i Milà El 572, Pavia, després d’un quant temps de resistència, passà a les seves mans, i hi establí la capital del seu regne Poc temps després morí assassinat

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Entre el 1464 i el 1466 féu les terracotes del claustre de la Cartoixa de Pavia, on, des del 1473, treballà a la façana amb el seu germà Antonio Mantegazza , també escultor i orfebre L’estil de cadascun dels germans no pot ésser fàcilment diferenciable, però tanmateix ho és el de tots dos, pel patetisme, el moviment i el drapejat de les figures, del de GAAmadeo, que, des del 1474, dirigí les obres de la façana

Doctorat per una universitat italiana, possiblement Bolonya o Pavia, passà després a la d’Avinyó Havent tornat a Lió, fomentà activament la vida intellectual i social de la ciutat Entre les seves obres més notables cal remarcar Delie, objet de plus haute vertu 1544, que recull els seus amors amb la poetessa Pernette du Guillet, l’ègloga La saulsaye 1547, sobre la vida solitària, i el darrer poema, Microcosme 1562, exaltació de l’home i el progrés

Descobrí els vasos quilífers 1622

Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular

Fill de Berenguer Arnau de Cervelló i de Castre-Pinós Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada 1524 Prengué part en la batalla de Pavia 1525 i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants 1526 L’any següent lluità contra la invasió francesa al Milanesat Carles V l’armà cavaller a Màntua 1530 Retirat a Orpesa Plana Alta, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de Baró d’Orpesa

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514