Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Apia
Ciutat
Capital de Samoa, port de la costa nord de l’illa d’Upolu, per on exporta bananes, copra, cacau.
La ciutat és el centre polític, administratiu i econòmic del país
Nova Zelanda 2011
Estat
Auckland, la capital neozelandesa, va acollir al mes de setembre la 42a reunió del Fòrum de les Illes del Pacífic PIF, la principal organització regional de la zona d’Australàsia, a la qual va assistir una nodrida delegació dels EUA i el mateix secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon Els temes centrals de debat van ser la cerca d’una postura comuna per a pressionar Fiji i, també, per a lluitar contra el canvi climàtic que amenaça la supervivència de molts dels estats membres La natura, principal atractiu de Nova Zelanda, va deixar sentir novament la seva força el 22 de febrer,…
Els vells
Actualment, el tema referent a la població considerada vella és important a escala mundial, ja que el volum que presenta i les característiques concretes que li corresponen tenen conseqüències sobre diversos aspectes socials com el de la salut, la seguretat social i les pensions, entre d’altres En general, configura un grup que depèn de la resta de la societat El procés d’envelliment registra una presència important de població als estrats més alts de la piràmide demogràfica, principalment als països desenvolupats I això en gran part a causa d’un canvi en la reducció de la mortalitat general…
Wallis i Futuna

Hahake, a Wallis i Futuna
Clement Bourse (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de la Polinèsia (Oceania), entre les illes Samoa i Fiji, format per l’illa Wallis, amb l’illa d’Uvea i una vintena d’illots, i les illes Horn, amb Futuna i Alofi.
Des del 1959 constitueix un territori d’ultramar de la República Francesa, amb un representant a l’assemblea nacional i un altre al senat
Nova Zelanda

Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
L’administració pública
Aquest mapa mostra el nombre de treballadors a l’administració pública de diversos estats La manca d’informació en una bona part dels estats del món és ben significativa en molts no és una categoria sociolaboral per ella mateixa i la informació és integrada en el grup del sector de serveis Així mateix, cal tenir en compte que, en aquells estats on hi ha informació, aquesta tampoc no és homogènia, de manera que alguns, per exemple, inclouen dins l’administració pública el personal militar, el del cos de la policia o fins i tot el judicial En general, el nombre de treballadors de l’…
Geologia 2009
Geologia
Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…
Salomó

Poble costaner a les illes Salomó
© The World Fish Center / Kirsten Abernethy
Estat
Estat insular del SW d’Oceania, a l’E de Papua Nova Guinea; la capital és Honiara.
La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…