Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Joan Segura Vila

Joan Segura Vila
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, àrbitre i directiu d’escacs.
S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou president de…
Jaume Bellés i Collado
Economia
Tècnic comercial i d’assegurances.
Després de passar grans dificultats familiars en ocasió de la guerra civil, comencà a treballar a la companyia Mutua General de Seguros, on romangué fins el 1955 Més tard, i ja amb experiència en aquest camp, fou contractat per una altra companyia d’assegurances per treballar a Guayaquil Equador, on s’establí Més tard entrà a la societat Milko Bar, a la mateixa ciutat, on tingué el càrrec de gerent de l’empresa També treballà com a gerent a la Compañía Hispano-Ecuatoriana, en el grup d’empreses Inesca i a la Casa Española, dedicades al comerç de café, cacau, llana i cotó El 1968 fou destinat…
Salvador Servià Costa
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
S’inicià en les competicions l’any 1969, compaginant proves de muntanya Pujada als Àngels i rallis Ralli del Ripollès, on compartia el pilotatge d’un Seat 600 En el seu palmarès destaquen els dos títols de campió d’Espanya de rallis 1985, 1986 al volant d’un Lancia 037, i dos subcampionats 1984, amb Opel, i 1987, amb Volkswagen Amb el Lancia 037, també fou tercer al Campionat d’Europa 1985 Guanyà el Ralli Costa Brava 1987 i participà en onze edicions del Ralli de Montecarlo, entre el 1972 i el 1986 En aquesta competició, el 1982 i el 1983 aconseguí la victòria de grup 2 i 4,…
La conflictivitat laboral
La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes,…
Fausto Miguélez Lobo

Fausto Miguélez Lobo
© UAB
Sociologia
Sociòleg.
Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO 1979-81…
Muriel Spark
Literatura
Novel·lista escocesa.
De nom de soltera Camberg, el 1937 anà a viure al sud de Rhodèsia actual Zimbàbue amb el seu marit Ja divorciada, retornà a la Gran Bretanya el 1944, on treballà per al MI6, el servei d’intelligència britànic Després de la Segona Guerra Mundial, exercí la crítica literària i el periodisme i publicà estudis sobre Wordsworth, Shelley, les germanes Brönte i altres escriptors El 1952 publicà el primer recull de poemes, The Fanfarlo and Other Verse Convertida al catolicisme el 1954, el 1957 publicà la primera novella, The Comforters , ben rebuda pel públic i la crítica El 1960 anà a viure als…
Àngel Edo Alsina

Àngel Edo Alsina
Volta a Catalunya
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Format a la Unió Ciclista Gavà, destacà en categories inferiors guanyant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya Entre el 1989 i el 1990 formà part del Club Ciclista Tarragona i l’any següent passà a l’equip SEAT-ADO per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què participà en la prova de fons Destacat esprintador, formà part dels equips professionals del Kelme 1992-99, del Maia portuguès 2000-04, del Saunier Duval 2005, de l’Andalusia-Paul Versan 2006 i de l’ASC 2007 La primera cursa que guanyà com a professional fou el Gran Premi de Llodio 1992 Aconseguí la medalla de plata…
Joan Antoni Balsera Pérez

Juan Antonio Balsera Pérez a l’arribada al parc de la Ciutadella en la marató de Barcelona, en què fou segon (1986)
Arxiu J.A. Balsera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’…
Antoni Zanini i Sans
Automobilisme
Pilot automobilístic, especialista de ral·lis.
Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de rallis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els rallis Fitxà per SEAT 1972-79, amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius 1974-78 i dos subcampionats d’Europa 1976, 1979 El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els rallis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve aquest darrer amb Ford Escort-- Passà a Talbot…
,
Instituto Nacional de Industria
Organisme públic de l’Estat espanyol, creat el 1941 per tal de finançar i impulsar la creació d’indústries, en especial les dedicades a la defensa i al desenvolupament autàrquic del país.
El 1968 passà a dependre del ministeri d’indústria L’INI participava principalment en els sectors siderúrgic ENSIDESA, de la construcció naval ASTANO, Astilleros Españoles, de la mineria, del transport aeri Iberia, Aviaco i de l’alumini i, minoritàriament, en molts altres sectors i en la creació d’empreses a l’exterior Durant els anys setanta prosseguí una política subsidiària respecte a la indústria privada, especialment amb l’absorció d’empreses en dificultats SEAT, ENASA, Construcciones Aeronáuticas SA, La Maquinista Terrestre i Marítima SA, Alts Forns del Mediterrani SA, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina