Resultats de la cerca

Obtingué la seva primera plaça com a organista a l’església de Sant Bartomeu, a Cremona El 1616 era actiu, ocupant el mateix càrrec, a l’església de Santa Maria Incoronata, a Lodi Cap al 1521 s’establí a Polònia, on estigué al servei del rei Segimon III com a organista de cambra Retornà a Cremona, i el 1626 fou nomenat mestre de capella de Laudi della Madona, capella de la catedral, càrrec que exercí de manera intermitent fins el 1665 Entre el 1631 i el 1642 s’encarregà de l’orgue de l’església de Santa Maria Maggiore i del de la catedral de Bèrgam Fou membre de l’Accademia dei Filomusici de…

Procedent d’una família de músics i considerat pels contemporanis un dels millors organistes del moment, fou particularment apreciat per les seves improvisacions a l’orgue També tingué una gran reputació com a orguener A partir del 1478 s’establí a Innsbruck i el 1480 ocupà el càrrec d’organista a la cort del duc Segimon de Tirol des del 1489 fins al 1519 compaginà les seves tasques a la cort tirolesa amb el servei a l’emperador Maximilià I El 1515 rebé el títol de cavaller Un cop mort Maximilià I 1519, ocupà la plaça d’organista a la catedral de Salzburg i d’organista de l’…

Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una important família occitana,…

Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres…

Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu…

Fundada el 1965, el seu precedent fou una federació regional llevantina o balear constituïda l’any 1946, a l’empara de la Federación Espanyola de Clubs Náuticos FECN, i creada l’any 1945 L’any 1965 la FECN es dividí en dues federacions la de vela i la de motonàutica, la primera de les quals establí la seu a Barcelona, ja que la territorial catalana era la més dinàmica en l’àmbit estatal Els presidents han estat Ricard Roig Riera 1965-69, Miquel Company 1969-1971, Joan Maria Roig 1971-1993, Joan Anton Camuñas 1993-2000, Segimon Obradors 2000-2009 i Gerard Esteva 2009 Està dedicada a la…

Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…

Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de justaments ,…

El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per…

L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I…