Resultats de la cerca
Es mostren 5107 resultats
sanefa
Els set tipus de sanefes
Matemàtiques
Figura plana en la qual tots els moviments rígids que pertanyen al seu grup de simetria deixen una recta invariant i totes les translacions que hi pertanyen són múltiples d’una translació donada no nul·la, que marca el ritme de repetició de la figura. Hi ha set formes de generar sanefes en el pla.
tràupids
Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
Blancaneu
Fotograma del llargmetratge Blancaneu i els set nans (Walt Disney, 1937)
Personatge femení protagonista del conte homònim dels germans Grimm.
Inspirat en la tradició popular, esdevingué un dels personatges més famosos d’entre els contes aplegats a Kinder- und Hausmärchen 1812-14 La madrastra de la princesa Blancaneu, envejosa de la seva bellesa, prova per diversos mitjans de matar-la Protegida pels set nans del bosc on es refugia, és salvada finalment per l’amor d’un príncep El conte fou traduït al català per Carles Riba a Contes d’infants i de la llar 1919 i Rondalles de Grimm 1935 Walt Disney s’inspirà en aquest tema per al seu primer llargmetratge de dibuixos animats 1938
dentició
Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
Periandre
Història
Tirà de Corint i un dels set savis de Grècia.
Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols
l’Albagés
Castell d’Albagés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…
sistema heptatònic
Música
Sistema musical basat en set notes contigües de la sèrie de quintes.
La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes L’asimetria que mostra la…
el Cogul
el Cogul
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, estès a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…
Esperit Sant
Els dons de l’Esperit Sant representats per set cercles amb coloms inscrits que envolten Maria, en un fragment procedent de la taula romànica de Santa Maria de Lluçà
© Fototeca.cat
Tercera persona de la Trinitat.
En l’Antic Testament, hom parla de l’Esperit de Déu en hebreu ruah ,‘alè’, ‘buf’ tot designant el poder actiu de Déu, el seu principi vital apareix, en el relat de la creació, planant damunt les aigües, de les quals sorgeix la vida, i mou i inspira els profetes i els homes escollits del poble de Déu Si no és molt analògicament, tanmateix, hom no pot trobar en tot l’Antic Testament cap personificació d’aquest Esperit, i només en els Evangelis és significada aquesta inicialment l’Esperit es manifesta des del començ de la vida pública de Jesús Marc, és present àdhuc en la seva concepció Mateu i…
pecat capital
Religió
Cristianisme
Cadascun dels set pecats que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats.
Segons l’ordre establert pel papa Gregori el Gran, els pecats capitals són supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa a ells hom contraposa les corresponents set virtuts capitals