Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
sabatilla
Tecnologia
Sabata lleugera, feta de roba, feltre, pell fina, plàstic, etc, amb sola molt prima, generalment sense taló i sense cordons ni cap altra subjecció, que hom sol portar per casa.
matriu
Part d’un talonari (de bitllets de tramvia, entrades de cinema, albarans, etc) que resta un cop separat el taló que hom lliura al viatger, al concurrent, al client, etc.
marxa tabètica
Medicina
Marxa amb les cames separades, aixecant-les molt en fer el pas i deixant-les caure bruscament, copejant a terra amb el taló, a poca distància de l’altre peu (atàxia).
calçador
Calçador
Estri en forma de pala corbada, fet de banya, metall, etc., que hom col·loca entre la part posterior del calçat i el taló per tal de facilitar l’entrada del peu.
esquí nòrdic
Esport
Disciplina d’esquí que comprèn tots els tipus d’esquí no fixats en el taló i que comprèn les modalitats d esquí de fons, salts amb esquís, biatló i esquí de telemarc.
El 2010 l’estació d’Espot fou l’escenari per primer cop d’una de les cites de la copa del món de telemarc
barrar
Ratllar, fer passar una ratlla o barra o unes quantes sobre un escrit per tal d’inutilitzar-lo, damunt un xec o taló bancari per tal de garantir-lo ( xec barrat
), etc.
espardenya
Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…
Cura de la persona inconscient que no respira
Respiració artificial Si la víctima no respira espontàniament, cal efectuar algun procediment per introduir oxigen en l’organisme Per a això, al llarg de la història s’han ideat nombroses tècniques de respiració artificial, però s’ha comprovat que el procediment més eficaç, sense la utilització d’instruments mèdics, és el mètode boca a boca El mètode boca a boca consisteix bàsicament a introduir en els pulmons de la víctima l’aire procedent dels pulmons del socorrista, a través del contacte de llurs boques Per tal que sigui eficaç, és imprescindible que la via aèria estigui ben oberta, la…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…