Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Ribaforada
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, al sud de Tudela, drenat pel riu Ebre.
L’aigua, recurs abundant, és aprofitada pel regadiu Hi ha indústries alimentàries i hi és important la fabricació de plàstics i ciments
Santa Maria de Seró (Artesa de Segre)
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any…
Robert Bordet
Història
Cavaller normand, dit també Robert d’Aculley (o Culley) i Robert d’Aguiló, que anà a Aragó amb l’exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d’Alfons I d’Aragó.
Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort,…
Banc mercantil de Lleida (1881-1893)
El banc es va constituir a Lleida el 12 de desembre de 1881 Els seus promotors havien pensat denominar-lo Banc de Lleida, però quan tot ja estava llest per anar al notari s’assabentaren que a Barcelona acabava de constituir-se un banc amb aquest nom vegeu “Diario de Barcelona”, desembre del 1881, pàg 14800 Es van veure obligats a canviar-lo Una cosa semblant passarà a Girona Entre els promotors hi ha gent de fora de Lleida, entre els quals Manuel Porcar i Isidre Gassol, que també hem trobat en el Banc de Tortosa El primer tenia uns importants magatzems d’oli a Lleida i propietats agrícoles a…
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de…
Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…
,
Ignasi Miquel González i Llubera
Historiografia catalana
Hebraista.
Format a la Universitat de Barcelona amb el mestratge de Francesc Barjau, passà, el 1917, a Madrid –on fou alumne del doctor Yahuda– i posteriorment a París 1918 Dos anys després, fou nomenat director del Departament de Llengua i Literatura Espanyola de la Queen’s University de Belfast Irlanda del Nord, d’on arribà a ser catedràtic durant el període 1926-60 Fou un dels principals pioners dels estudis hebraics en uns moments en què la literatura judaicocatalana era, com reconegué Antoni Rubió i Lluch l’any 1916, «un continent espiritual desconegut» Un dels seus primers treballs fou l’edició de…
Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica
Cinematografia
Agrupació d’empresaris exhibidors de nou ciutats de la província de Barcelona (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Manresa, Igualada i Mataró), que començà a funcionar el 1985 però que no es constituí oficialment fins al novembre del 1988, a Manresa.
Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume Campreciós i Pujol, Josep…
Milany

Armes dels Milany
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany
i els seus fills Ramon
i Bernat de Milany
.
El domini superior del castell de Milany pertanyia a la casa vescomtal de Besalú, cognomenada també inicialment de Milany L’esmentat Ramon de Milany , casat amb Arsenda, fou pare de Guillem de Milany o de Creixell, mort després del 1150 el qual, casat amb Beatriu de Navata, senyora de Creixell, sembla que originà la família dels Creixell i una altra branca dels Milany, que vengué la castlania de Milany al seu nebot —fill de Dalmau de Milany— Pere de Milany El fill d’aquest, Ramon de Milany , cognomenat també de Palou , es casà amb Eldiarda de Tarroja, regent del vescomtat de Bas 1222-31, i…
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Història
Comte de Pallars-Ribagorça (872-~920), potser fill del comte LlopI de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina