Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
Pere Farrés i Arderiu
Literatura
Historiador de la literatura i crític literari.
Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor…
,
Justí Pepratx
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de…
,
Miquel Bosch i Jover
Educació
Literatura catalana
Pedagog i escriptor.
Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost
,
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al president de…
, ,
Osvald Cardona i Roig
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies…
,
La mort de l’escolà
Música
Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’ Orfeó Català l’1 de gener de 1900
Ramon Torres i Rossell
Literatura catalana
Escriptor.
Pel seu caire popular fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona Entre d’altres, publicà Sonatines 1916, Poemes del carrer de Petritxol i de la plaça del Pi 1953 i De la meva Ciutat Comtal poemes retrospectius 1960 És autor també d’una biografia de Verdaguer Vida, anècdotes i obra de Jacint Verdaguer estudi del llibre “Al Cel” 1958
,
Biblioteca Verdagueriana
Col·lecció creada l’any 1953 per Josep M. de Casacuberta en el marc de l’Editorial Barcino.
Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians A partir del 1986 n'és director Amadeu J Soberanas, el qual ha projectat incloure edicions crítiques de les obres de Verdaguer, com també l’edició de textos inèdits i la continuació de l’epistolari
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…
,
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina