Resultats de la cerca

Format a l’acadèmia de belles arts de Florència Creà una obra d’inspiració arcaica i mediterrània, amb formes allargassades, elegants, simples, ben determinades i expressives Algunes de les seves escultures són pintades Una temàtica obsessiva plana sobre la seva obra genets i cavalls, sèrie començada el 1936 i mai no acabada també nus i retrats, amb preocupació de monumentalitat El miracle 1943 Landstag de Baden-Württemberg, Stuttgart, Cavaller 1947 Tate Gallery, Londres, Retrat d’Igor Stravinskij 1951 Hamburger Kunsthalle

Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell s VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell s XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als s X i XI

Germà petit de Napoleó, aquest féu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…

Estudià a la Universitat de Heidelberg i amb Johannes von Soest a la capella cortesana de l’elector palatí, on s’estigué durant algun temps com a cantor i, més tard, com a mestre de capella L’any 1506 marxà a la capella de la cort dels Württemberg, a Stuttgart El 1507 és documentat com a succentor a la catedral de Constança Uns quants anys després retornà a Heidelberg La seva contribució més important és el tractat Musica getutscht Basilea, 1511, el llibre imprès dedicat als instruments musicals més antic que es coneix En la primera part l’autor assaja una classificació dels…

Estudià a Stuttgart, i posteriorment a Hannover amb H Deinzer H von Karajan la cridà a la Filharmònica de Berlín, però hi hagué de renunciar per l’oposició de molts dels membres de l’orquestra Ha estat convidada a tocar com a solista amb més de 150 orquestres de tot el món És intèrpret habitual de música de cambra i ha collaborat amb altres artistes, com B Canino, A Kontarsky, G Kremer, H Schiff i S Vegh El 1983 fundà el Trio Clarone amb el seu germà Wolfgang i el seu marit, R Wehle Compositors com E Denisov, H Genzmer i N Castiglione li han dedicat obres Des del 1993, Meyer és professora de…

Inicià els estudis de viola a tres anys Més tard ingressà en la Freiburger Hochschule i es perfeccionà amb Sándor Végh al Mozarteum de Salzburg Fou premiada als concursos de Ginebra 1982 i Maurice Vieux de París 1983 El 1994 estrenà a Colònia la Sonata per a viola de G Ligeti, que també ha enregistrat en disc El mateix any començà a impartir classes a la Hochschule de Frankfurt, i des del setembre del 2002 és professora a la Hochschule Hans Eisler de Berlín El seu repertori inclou obres dels segles XIX i XX, dcom J Brahms, C Saint-Saëns, B Bartók, P Hindemith, I Stravinsky i A Šnitke Ha…

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Ha escrit un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià amb K Stockhausen i Klaus Huber Professor de composició des del 1985 al Conservatori de Karlsruhe, és una figura clau en la nova estètica dins la música alemanya d’ençà dels anys setanta En les Fünf Abgesangsszenen 'Cinc escenes cantades', 1979-81 mostra una continuïtat amb la tradició orquestral austroalemanya Les obres…

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F von Schiller…

Després d’haver estudiat amb J Stamitz i A Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759 El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’aquestes obres La síntesi…

Vida Considerat un dels membres més destacats d’una família de músics alemanys establerta a Londres, hi arribà de ben jove i es formà al piano amb Schröter i M Clementi A l’edat de deu anys recorregué diverses ciutats europees oferint concerts, i fou un reputat virtuós del piano Compongué gran quantitat d’obres instrumentals, sonates per a piano, música de cambra i concerts També fou autor d’obres d’un marcat caràcter pedagògic per a piano, entre les quals destaquen Studio per il pianoforte 1804-10 i 100 Progressive Studies 1847 Fundà, així mateix, una empresa de comerç editorial a Anglaterra…