Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
El vestit de la dona embarassada
Ciències de la salut
El vestuari de la dona s’ha d’adaptar també a les transformacions que experimenta el seu cos durant l’embaràs A mesura que la gestació avança, la forma del cos de la dona es modifica, especialment en la part de l’abdomen, els pits i els malucs, de manera que probablement no podrà utilitzar la mateixa roba que abans de l’embaràs També canvia la distribució del pes del cos, sostingut pels peus, de manera que les sabates han d’ésser adequades a aquesta situació A més, durant l’embaràs solen aparèixer alguns trastorns en determinades parts del cos, com les mames o les cames, que es…
meteorisme
Patologia humana
Inflor de l’abdomen per gasos continguts en el budell.
Pot ésser generalitzat o localitzat en una part de l’intestí
efemeròpters
Entomologia
Ordre d’insectes arcaics de petites dimensions (1 cm) caracteritzats pel fet de tenir el cap petit, amb l’aparell bucal mastegador atrofiat.
Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites
caràbids
Entomologia
Família de coleòpters, adèfags, una de les més grans d’aquest ordre, integrada per més de 15.000 espècies.
Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>
Peritonitis
Patologia humana
Definició És anomenada peritonitis la inflamació del peritoneu, la membrana serosa que cobreix les parets internes de l’abdomen i els diversos òrgans abdominals Aquest trastorn, que en la immensa majoria dels casos es produeix en forma aguda, sol constituir una complicació comuna a nombroses alteracions, que originen l’arribada de gèrmens fins al peritoneu o bé l’abocament de substàncies irritants per a la membrana peritoneal La peritonitis es manifesta inicialment amb dolor abdominal, en general de caràcter intens, contracció involuntària de la musculatura de la paret anterior…
Apendicitis
Patologia humana
Definició L’ apendicitis constitueix un trastorn molt freqüent, especialment entre 15 anys i 25, que es caracteritza per la inflamació de l’apèndix cecal o vermicular, és a dir, la prolongació allargada i de forma tubular que descriu la paret del cec o primera porció de l’intestí gros La inflamació de l’apèndix cecal se sol produir quan per alguna raó aquest òrgan —que és estret, allargat i no té sortida— s’obstrueix i crea les condicions adequades perquè diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, inclòs l’apèndix cecal, es reprodueixin i en lesionin els teixits…
bomba d’infusió
Aparell emprat per a administrar medicaments de manera continuada o intermitent.
La més emprada és la bomba d’infusió d’insulina, utilitzada per al tractament de la diabetis mellitus insulinodependent consta d’un petit dipòsit d’insulina proveït d’una agulla que es manté unida a la pell, a través de la qual hom administra de manera constant una quantitat mínima d’insulina, i d’un dispositiu especial gràcies al qual hom pot administrar dosis suplementàries, a fi d’emular la funció pancreàtica Hom pot mantenir aquest tipus d’aparell aplicat sobre la pell de l’abdomen, per mitjà d’un cinturó, per bé que actualment hom empra experimentalment aparells que poden…
èumenes

Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països…
pseudoescorpins

Aspecte dorsal d’un pseudoescorpí
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.
Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina